La presidenta del Parlament suspesa, Laura Borràs, ha al·legat davant la Junta Electoral Central (JEC) que aquest òrgan no té competències per a retirar-li l’acta de diputada. La defensa de la líder de JxCat argumenta que el cessament o pèrdua de l’escó només resulta procedent en els supòsits previstos legalment, però que, en tot cas, no li correspondria ni a la Junta Electoral Provincial ni a la JEC.
En aquest sentit, adverteix que si se li retira l’escó es vulnerarien els seus drets fonamentals i la presumpció d’innocència. Per tot plegat, Borràs sol·licita a la JEC que inadmeti el recurs de Vox, Cs i PPC en què demanen la retirada de l’escó.
Boye i Elbal remarquen que la JEC és “manifestament incompetent”
Els advocats de Borràs, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, assenyalen a l’escrit que la JEC és “manifestament incompetent per a resoldre sobre la pèrdua de la condició de diputats al Parlament”. “L’enjudiciament de les incompatibilitats en què puguin incórrer els diputats al Parlament, així com qualsevol qüestió que afecti l’estatut dels diputats ni és competència de l’administració electoral ni ho ha estat mai”, afirmen.
L’escrit d’al·legacions s’agafa al Reglament del Parlament, que apunta que la pèrdua de condició de diputats ve regulada per l’article 24, on es fixa que es perd l’escó “per una sentència judicial ferma que anul·li la seva elecció o proclamació” o “per la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma”. En el cas de Borràs, la sentència del TSJC encara no és ferma i pot recórrer a altres instàncies.
Pel que fa als recursos de les dretes, la defensa de Borràs assegura que l’òrgan hauria d’haver inadmès els escrits i adverteix que els grups es confonen amb els conceptes d’inelegibilitat i incompatibilitat, que tracten “pràcticament com a sinònims”. La defensa assenyala que en aquest cas no es pot aplicar el concepte d’inelegibilitat com a diputada, perquè el procés electoral pel qual es va escollir Borràs ja ha acabat.
La defensa de Borràs també lamenta “la interpretació” de l’ordenament que els tribunals, “particularment el Tribunal Suprem“, a qui descriu com una “instància obcecada a apartar dels càrrecs pels quals han resultat elegits els diputats d’ideologia independentista“.
