Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Amnistia Internacional veu “desproporcionat” i “injust” que Hasél ingressi a presó

L’organització demana canvis al Codi Penal i que l’Estat compleixi els tractats internacionals de llibertat d’expressió

Avatar
Agències 10/02/2021
Pablo Hasel explicarà dilluns més detalls sobre la seva lluita arran de l'ordre de presó.

Amnistia Internacional considera que l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél per les seves expressions artístiques és “injust” i ha llançat una nova campanya per exigir, una vegada més, la reforma del Codi Penal, ja que considera que alguns dels seus articles vulneren el dret a la llibertat d’expressió. “Ningú hauria de ser processat penalment només per expressar-se en xarxes socials o per cantar res que pugui ser desagradable o escandalós. No es poden penalitzar expressions que no inciten de manera clara i directa a la violència. Si no es modifiquen aquests articles es continuarà silenciant la llibertat d’expressió i coartant les manifestacions artístiques”, assenyala Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya.

“L’entrada a la presó de Hasél és una restricció excessiva i desproporcionada de la seva llibertat d’expressió, però no és l’únic que pateix les conseqüències de lleis injustes: molts altres artistes, periodistes o activistes han rebut quantioses multes o llargs períodes d’exclusió del sector públic. I una conseqüència intangible però trista per a la societat: l’autocensura per por de patir la repressió”, lamenta el director d’AI.

En els últims anys s’ha reduït el nombre de persones condemnades per enaltiment del terrorisme a través de xarxes socials, passant de 35 el 2016 a només una el 2020. No obstant això, el 2019 encara es van celebrar nou judicis a Espanya per aquest tipus de delicte. Entre 2017 (31 persones condemnades) i 2018 (6 persones condemnades) s’ha produït la reducció més important.

Espanya és Estat Part en diversos tractats internacionals vinculants que garanteixen el dret a la llibertat d’expressió, és a dir, el dret de totes les persones a buscar, rebre i difondre informació i idees. I tot i que, segons el dret internacional, es poden imposar certes limitacions a l’exercici de la llibertat d’expressió, s’exigeixen un seguit de condicions per fer-ho. Entre altres, aquestes limitacions han d’estar establertes en la llei d’una manera clara i accessible; només poden imposar-se per a certes finalitats legítimes específiques (com preservar la seguretat nacional, l’ordre públic o, com en el cas de l’apologia de l’odi, protegir els drets d’altres persones); han de ser manifestament necessàries (és a dir, la mesura menys intrusiva que aconsegueixi la finalitat perseguida) i proporcionals; i no han de menyscabar el propi dret a la llibertat d’expressió. Per això, Amnistia Internacional considera que recórrer al Codi Penal amb el propòsit o efecte d’inhibir la crítica legítima viola la llibertat d’expressió.

L’organització s’oposa també a qualsevol llei que prohibeixi insultar o faltar el respecte als caps d’Estat, la Corona, o figures públiques. Per AI, els caps d’Estat, pel fet de ser figures públiques, han de tolerar més crítiques que la ciutadania. L’ús de lleis sobre difamació amb la fi o l’efecte d’impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d’expressió. Passa el mateix amb el delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos: la protecció de conceptes abstractes o creences religioses o d’un altre tipus, o de les sensibilitats religioses dels seus adeptes, no és un motiu per restringir la llibertat d’expressió.

Espanya va ser condemnada fins a tres vegades (2011, 2016 i 2018) pel Tribunal Europeu de Drets Humans per aplicació de l’article d’injúries a la Corona, en vulneració de l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Pel que fa al delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos, Amnistia Internacional alerta del possible efecte dissuasori que podria tenir sentències com la del passat 10 de novembre de 2020, en la qual un jutjat penal de Màlaga va condemnar una dona per un delicte contra els sentiments religiosos per expressions utilitzades durant una mobilització ciutadana, a una de pena de multa de 2.700 euros.

Amnistia Internacional ha llançat una ciberacció en què exigeix al Ministeri de Justícia que, en la futura reforma del Codi Penal, aquests delictes siguin eliminats, i es garanteixi que cap de les seves disposicions criminalitza de manera indeguda expressions ni creacions artístiques emparades pel dret a la llibertat d’expressió. Tot i que el govern espanyol ha anunciat una possible reforma del Codi Penal, i sense conèixer-ne més detalls, Amnistia Internacional recorda que aquesta reforma ha d’anar encaminada a alinear-se amb estàndards internacionals de drets humans, perquè només es penalitzi la incitació directa a la violència. L’artista C. Tangana ha participat en la campanya, amb un vídeo en el qual anima a la gent a actuar per canviar la llei, perquè “els artistes puguin expressar-se sense por a anar a la presó”.