Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Absolen els vuit feixistes que van arrencar estelades i pancartes a Sant Julià de Ramis, Sant Gregori i Sarrià de Ter

|

- Publicitat -

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha absolt els vuit acusats d’arrancar estelades i pancartes a favor dels presos independentistes dels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Sant Gregori i Sarrià de Ter i del local social de Sarrià la nit del 13 als 14 de febrer del 2019. La sentència conclou que “no ha quedat acreditat” que els vuit processats fossin els autors dels fets: “No existeix cap prova que permeti acreditar amb un mínim de seriositat que van ser els denunciats, i no altres persones, els qui es van endur dels edificis públics les banderes estelades i les pancartes amb inscripcions de caràcter polític, doblegant els pals de dos dels ajuntaments perjudicats”. El jutjat també descarta que es tracti de delictes lleus de furt i de danys.

La sentència considera provat que entre les deu de la nit del 13 de febrer i la una de la matinada del 14 “una o vàries persones d’identitat desconeguda” van anar al local social El Coro de Sarrià de Ter i als ajuntaments de Sarrià, Sant Gregori i Sant Julià de Ramis i es van “apoderar” de diverses estelades i pancartes.

Publicitat

En concret, recull la sentència, del local social es van endur una lona amb la inscripció ‘República’ al costat d’un llaç groc, de l’ajuntament de Sant Gregori una estelades i les pancartes de ‘Fake justice’ i ‘Llibertat presos polítics’ i de l’ajuntament de Sant Julià una estelada i la pancarta ‘Self-determination is a right, not a crime’. Per arrancar les estelades, van doblegar els pals des d’on onejaven les banderes dels ajuntaments de Sant Gregori i Sant Julià de Ramis.

El jutjat, però, considera que “no ha quedat acreditat” que cap dels vuit denunciats “tingués participació en algun dels fets relatats”. De fet, la sentència sosté que “no existeix cap prova que permeti acreditar amb un mínim de seriositat” que els acusats “i no altres persones” fossin els qui es van endur les estelades i les pancartes.

Dels vuit denunciats, dos no van assistir al judici i un altre es va acollir al seu dret a no declarar. La sentència recull que els cinc que van declarar van “oferir la mateixa versió dels fets” i van negar haver arrancat les estelades i les pancartes: “Van afirmar que aquella nit van quedar amb moltes persones per treure llaços grocs dels carrers i, un cop finalitzat, les persones amb qui havien quedat –a qui no coneixien- van introduir bosses als maleters dels vehicles per llançar-les a les escombraries posteriorment”. Segons el jutjat, aquesta explicació “no resulta il·lògica o irracional” i desperta “dubtes” sobre si les persones identificades pels Mossos d’Esquadra van ser els qui van arrancar les estelades i els llaços.

Els Mossos d’Esquadra van interceptar el grup a Sant Gregori, després de rebre la trucada d’un veí alertant de la presència d’un grup de sis persones provocant danys al mobiliari urbà. Els agents van localitzar a dins dels vehicles dels denunciats les estelades i les pancartes. Però segons el jutjat, no es pot provar que fossin les que hi havia penjades als ajuntaments i al local social perquè no tenen cap marca distintiva.

A més, també subratlla que segons la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, un atestat policial només fa la funció de denúncia fins que es ratifica en seu judicial a través de la declaració dels policies: “No es va proposar com a prova la testifical dels agents de l’autoritat que van dur a terme l’actuació”. El jutjat també critica que no es proposés com a prova la declaració del veí que va alertar els Mossos ni el visionat d’unes imatges recollides en un USB, concloent que no hi ha “cap prova” que permeti acreditar que els vuit denunciats van ser els autors dels fets.

Més enllà de l’autoria, el jutjat també descarta que els fets es puguin considerar delictes lleus de danys, furt o apropiació indeguda. I en aquest punt recull una sentència de l’Audiència de Girona sobre un cas similar a Verges (Baix Empordà) que descartava el furt perquè no hi havia ànim de lucre per part dels autors i els danys perquè no s’havia pogut acreditar l’estat dels pals on penjaven les banderes o pancartes abans de la intervenció dels denunciats.

L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, ha criticat la sentència a través de les xarxes socials: “De nit, assalten el balcó de l’ajuntament per arrencar les banderes que no els agrades. Els Mossos els aturen, troben tot el material als seus cotxes i, en el judici, queden absolts. Què hagués passat si fos al revés?” seguit del hashtag #injusticia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut