L’exalcaldessa, que va retenir Barcelona pactant amb la dreta de Manuel Valls per desbancar l’independentisme, pretén ara diluir el portaveu d’ERC en un «Frente Amplio» centralista mentre el republicà es deixa seduir pel tacticisme dels qui el van vetar a Catalunya.
Ada Colau mou fitxa des de la hipocresia política. Segons ha declarat a La Sexta, la líder dels comuns s’ha mostrat «totalment disposada a ajudar» el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, si aquest fa el pas d’assumir la interlocució del denominat Frente Amplio a l’Estat. L’exalcaldessa, coneguda per la seva capacitat de transformar el discurs segons les necessitats demoscòpiques, flirteja ara amb el republicanisme de la pitjor manera possible: obrint-li les portes de la política espanyola mentre a Catalunya la seva formació manté vetat qualsevol tipus d’acord nítidament independentista que posi en risc l’hegemonia de les esquerres estatals. [1]
L’amnèsia calculada de Barcelona. Amb aquesta proposta, Colau pretén que la ciutadania oblidi el pacte de la vergonya del 2019, quan no va tenir cap mena de mirament a l’hora d’acceptar els vots de l’extrema dreta econòmica i el constitucionalisme dur encapçalat per Manuel Valls per arrabassar-li l’alcaldia d’estricta victòria sobiranista a Ernest Maragall. Ara, set anys després de sacrificar l’eix progressista català a canvi del poder municipal, Colau ven una suposada «unitat d’acció» de cara als pròxims comicios que amaga una realitat molt més trista: rebaixar Rufián a un actiu secundari de la seva pròpia marca electoral.
El trist paper de Rufián com a crossa del centralisme. Per la seva banda, el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés torna a quedar en una posició de debilitat manifesta. En lloc de defensar la centralitat del sobiranisme català en un front propi, Rufián es deixa afalagar per les declaracions de Colau, qui assegura que «molta gent» li demana anar en una llista conjunta amb el republicà. El dirigent d’ERC corre el risc d’actuar com el peó útil del suposat projecte unitari dels comuns, acceptant un marc de joc centralitzat on les sigles històriques del seu partit quedarien completament diluïdes en un programa compartit amb formacions centralistes com Podem o Sumar. [1, 2]
Set dies per a la submissió. La pressió dels comuns no és casual. Colau ha recordat formalment que només falten set dies per tancar les coalicions electorals i que cal «deixar de marejar la perdiu». Amb l’excusa de la «visibilitat» i de «derrotar la dreta», l’entorn de Colau accelera els terminis per lligar de mans ERC abans que el partit català pugui dissenyar una estratègia pròpia i autònoma, demostrant que el Frente Amplio no és res més que una trampa dissenyada des de Madrid i tutelada des de la condescendència d’una exalcaldessa que només compta amb l’independentisme quan li cal sobreviure a les urnes estatals.
I en Manuel Valls ?