Dijous, 24 de setembre de 2020 - Edició 791
La República

Per què Espanya no és una nació?

Ja fa uns dies que va sortir aquest escrit de Santiago Alba: https://www.ara.cat/opinio/Santiago-Alba-Rico-que-Espanya-no-nacio_0_2506549409.html el qual, vull comentar pel seu interès ideològic pel que respecte al nacionalisme espanyol. La conclusió de […]

Avatar
Francesc Bonastre i Santolària 25/08/2020

Ja fa uns dies que va sortir aquest escrit de Santiago Alba:

https://www.ara.cat/opinio/Santiago-Alba-Rico-que-Espanya-no-nacio_0_2506549409.html el qual, vull comentar pel seu interès ideològic pel que respecte al nacionalisme espanyol.

La conclusió de l’autor, és que si Espanya no és una nació, és perquè s’ha construït principalment en la monarquia i el catolicisme, en comptes d’una veritable democràcia liberal i una major desenvolupament econòmic modenitzador.

Els ideòlegs en què basa aquesta premissa, són Jaume Balmes, García Morente, Menéndez Pelayo i Ramiro Maeztu, encara que també fa constar la idea de José Antonio d’una “Unidad de Destino en lo Universal”.

Certament, Balmes, Morente, Pelayo i, Maeztu, tenen en comú la idea de nació espanyola monàrquica catòlica.

El cas de José Antonio, es podria considerar diferent, encara que hi ha aspectes en comú amb Ortega y Gasset.  https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2581800

A mi em sembla evident que el nacionalisme espanyol s’identifica principalment amb la monarquia i el catolicisme en tot el segle XIX i bona part del segle XX. El nacionalisme liberal, laic, republicà i econòmic no acaba d’ésser hegemònic a tot el que diuen Espanya.

Certament, la continuïtat de la monarquia absolutista o monàrquica censatària és majoria en tot el segle XIX i, a pesar del Sexenni, l’hegemonia és una Restauració monàrquica, catòlica, censatària que es coneix com a caciquisme i turnisme, a pesar de que alguns parlen de llum i taquígrafs.

Tot i això, és evident que existeix un nacionalisme espanyol liberal polític i econòmic com el de Joaquín Costa i els intel·lectuals de la Institución Libre de Enseñanza, però el nacionalisme espanyol republicà –i menys el federal-, laic polític i econòmic no té el poder polític en continuïtat en el segle XIX i XX i, es podria dir que tampoc en l’actualitat.

Santiago Alba cita a Cánovas del Castillo per dir que és espanyol perquè no pot ser una altra cosa. Antonio Cánovas ho va dir fen burla. Però del Castillo és el representant de la Restauració, de la monarquia catòlica i del caciquisme o turnisme.  https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6912978

Finalment, en el que no estic d’acord amb l’autor, és que quan siguem lliures de la monarquia, fem una construcció voluntària amb un nou contracte territorial. Els ciutadans catalans no hem d’esperar a que caigui la monarquia espanyola, ni hem de fer una construcció voluntària d’Espanya com a nació i, per tant no hem de fer un nou contracte territorial. Nosaltres ja som una nació, l’únic que ens falta és construir i, per això, hem d’aconseguir capacitat d’unitat i de determinació per poder fer-ho.

Relacionats