Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

No existeix cap motiu jurídic per no atorgar el tercer grau als presos polítics

La decisió en primera instància correspon a la Junta de tractament que ho traslladarà a la Secretaria de Mesures Penals dependents de la Consellera Esther Capella

Redacció
Redacció 08/12/2019
Presos i preses polítics asseguts al Suprem

En circumstàncies normals tots els presos polítics serien considerats de tercer grau.

La Secretaria de Mesures Penals que dirigeix el republicà Armand Calderó té dos mesos per resoldre la proposta de la junta de tractament de cada presó, formada per tècnics que han d’aplicar els criteris del tercer grau.

En cap lloc diu que estigui prohibit classificar directament com a tercer grau els presos polítics. Existeixen suficients antecedents per atorgar el tercer grau: la llei diu que s’aplicarà a aquells reclusos que per circumstàncies personals i penitenciàries estiguin capacitats per dur a terme un règim de vida en semillibertat. Cal, doncs, demostrar un arrelament familiar i un contracte de treball, requisits que poden acreditar tots els presos polítics.

Lògicament la decisió pot ser recorreguda per la Fiscalia que depèn del govern espanyol

Una dependència del govern espanyol com ha estat sempre i com va dir el mateix president Sánchez, fiscalia té dependència orgànica, agradi o no. I via recursos, la decisió final acaba corresponent en el tribunal que va emetre la sentència, és a dir, Manuel Marchena. Però si el fiscal no recorre, el tercer grau s’aplica.

Seria injust que les pressions mediàtiques i polítiques allarguessin la pena de presó malgrat tenir tot el dret al tercer grau.

Si fem una ullada a la premsa de la caverna espanyola i catalana, l’atorgament del tercer gran als presos polítics seria un “escàndol” que caldria recórrer de forma ràpida. Fins i tot, en algunes editorials, s’obliden casos terrorífics de crims de sang que els seus autors han sortit ràpidament via tercers graus molt especials o indults trets de sota la màniga, com el que va fer el govern Aznar dels militants socialistes condemnats pel terrorisme d’estat de Barrionuevo i Vera, o la sortida per suposades causes mèdiques del Coronel Galindo condemnat a 75 anys de presó pels assassinats de Lasa i Zabala.