Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

L’Audiència Nacional espanyola arxiva la investigació sobre la suposada trama russa del procés

El jutge no troba cap indici en la rocamblesca tesi policial de connexions de l’espiontatge rus amb l’independentisme

Redacció
Redacció 17/05/2021
Imatge de l'Audiència Nacional espanyola.

La causa judicial sobre la presència d’espies russos a Catalunya en dates prèvies al referèndum de l’1 d’octubre de 2017 ha estat arxivada per l’Audiència Nacional espanyola en no trobar indicis mínims de delicte. Segons publica avui ‘eldiario.es’ el sumari, instruït i tancat en secret, revela que el pas per Barcelona d’un general de la Intel·ligència militar russa era només una pota d’una recerca més àmplia impulsada per la Policia Nacional espanyola i que pretenia indagar en presumptes vincles de Moscou amb una sèrie de destacats activistes del procés sobiranista.

El sumari 86/19 va ser obert pel Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional al novembre de 2019 i arxivat al juliol de 2020, fa nou mesos, sense que hagi transcendit fins ara. El seu origen és un informe de la Comissaria General d’Informació de la Policia, datat el 28 d’octubre de 2019, alertant de la suposada ingerència russa en el 1-O i sol·licitant l’obertura de diligències. Nou mesos després, al juliol de 2020, el Jutjat va dictar un acte d’arxivament de les actuacions d’acord amb el criteri de la Fiscalia de l’Audiència Nacional. En un dur escrit del seu tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo, retreu als agents que en aquest temps sol hagin aportat el testimoniatge d’un informant i “links” a informacions de mitjans de comunicació. Carballo s’oposa en l’escrit a les diligències sol·licitades per la Policia Nacional i sol·licita l’arxivament de la causa.

El 21 novembre de 2019, ‘El País’ va revelar l’obertura d’una recerca secreta en l’Audiència Nacional per la presència a Catalunya el 29 de setembre de 2017 de de Serguei Fedotov, pel que sembla el nom en clau de Denís Serguéiev, general del servei exterior de la intel·ligència militar russa. Res va transcendir llavors sobre que les perquisicions apuntaven a ciutadans de nacionalitat espanyola que actuarien en connviencia amb els russos.

La clau en l’obertura de la recerca rau en el testimoniatge del confident policial que sembla traslladar, primer als agents, i després al jutjat, la informació i la suposada connexió de tot això amb l’independentisme català. El confident ofereix una sèrie de noms de coneguts activistes del procés, entre els quals destaca Oriol Soler, que està imputat des de finals de 2019 en una causa del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona en la qual treballa la Guàrdia Civil. A l’empresari, pròxim a ERC, se li atribueixen diferents delictes de corrupció i tràfic d’influències suposadament vinculats al finançament del procés sobiranista i, concretament, de Tsunami Democràtic. Però els fets als quals es refereix el confident de la Policia són uns altres. Es remunten a moments previs i també posteriors al referèndum de 2017 i són, segons la Fiscalia de l’Audiència Nacional, actuacions sense aparença d’il·legalitat que a més han estat àmpliament recollides pels mitjans de comunicació.

En la recerca de l’Audiència Nacional, la Comissaria General d’Informació de la Policia va presentar el passat estiu l’informe que critica la Fiscalia de l’Audiència Nacional. En ell, els agents sol·licitaven autorització judicial per a accedir al trànsit de crides de diversos individus, així com al fitxer de titularitats financeres de quatre persones físiques i jurídiques. El Ministeri Públic s’hi va oposar i va demanar l’arxiu, acordat pel Jutjat Central d’Instrucció número 6 d’acord amb els arguments de la Fiscalia.