Dilluns, 1 de juny de 2020 - Edició 676
La República

La vida al centre

“Cal empoderar a totes les dones, per tal de ser al centre i poder donar la nostra visió feminista de la vida. Per tenir la capacitat de treballar també des de la intel·ligència emocional i l’empatia”

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 06/05/2020

Dijous passat 30 d’abril, cinc-centes dones d’Esquerra Republicana, reunides en la primera convenció per videoconferència i la quarta d’Esquerra Republicana, vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una nova trobada de dones republicanes.

Vam comptar amb la presència de la Secretaria General Marta Rovira, la Consellera de Salut Alba Vergés, la Secretaria General Adjunta Marta Vilata, la Vicesecretaria General de les Dones Raquel Sans, i també alcaldesses, diputades, secretàries de la sectorial de la dona de tota Catalunya, militants i amigues d’Esquerra Republicana, que d’una manera o l’altra, treballen perquè cada dia sigui un dia de canvi.

Entre les idees que vam poder extreure, destacaria que en anteriors situacions de crisi la dona s’ha vist agreujada i en situacions de precarietat. També hi va haver un moment per reclamar que es recuperin i millorin les polítiques per les famílies monoparentals. Cal recuperar el suport a aquestes famílies, que es va perdre amb les retallades.

Actualment a Catalunya hi ha un 15% de les famílies que són monoparentals, d’aquestes el 90% encapçalades per dones. El decret de desenvolupament de la llei 18/2003 de suport a les famílies, que es va fer l’any 2008, ja recull l’equiparació a Catalunya, només cal aplicar-la.

A la Conferència de la Dona a Beijing del 1995 es va ressaltar la importància que té el treball de cura, es va recomanar que es fes l’estudi del percentatge que representava sobre el PIB dels països. A casa nostra, això encara no s’ha fet ni s’ha quantificat econòmicament. És important donar rellevància a la vida, ser conscients que les dones que s’encarreguen de fer tasques de cura no tenen els drets i condicions que es mereixen.

Els països que millor estan gestionant la crisi de la COVID-19 estan liderats per dones. Segurament causat per l’empatia, l’habilitat per donar significat a allò que es comunica i per la capacitat de direcció. Reflexions molt interessants i que porten a pensar que segurament l’ecologisme i el feminisme haurien de teixir més ponts per arribar a governar d’una forma més justa i respectuosa.

Hem pogut veure una diferència entre la gestió de la crisi a Espanya, amb un ministre respecte a la gestió de la crisi a Catalunya amb la Consellera Alba Vergés. Mai s’hauria de militaritzar una crisi sanitària. La centralitat de la sanitat i un calendari de desconfinament que no se sap molt bé si es podrà complir del tot, són unes condicions poc efectives i que des del Departament que lidera la Consellera Vergés, haurien realitzat d’una altra manera. Fent una política més sectoritzada, estudiant la realitat i la diversitat dels territoris, i tenim en compte les casuístiques de cada lloc. El millor exemple va ser l’actuació a Igualada.

Cal empoderar a totes les dones, per tal de ser al centre i poder donar la nostra visió feminista de la vida. Per tenir la capacitat de treballar també des de la intel·ligència emocional i l’empatia.

Hem de lluitar pels drets de totes les dones, vinguin d’on vinguin, tinguin la cultura, religió o creença que tinguin i sigui quina sigui la seva situació econòmica i/o social.

Subratllar que la violència de gènere no és només física, també s’ha de tenir en compte la psicològica, la social i sobretot l’econòmica. Aquesta última no està prou reconeguda i totes elles són de vital importància i s’han de reconèixer legalment per tal de garantir un país més just.

Valoro aquesta convenció molt positivament. Escoltar totes les ponents ens ha fet conèixer i reflexionar, especialment la Flavia Ovejero, fundadora del sindicat Cuidadores sense papers. Amb la seva iniciativa reivindica com certs espais de la societat actual abusen i s’aprofiten d’aquest col·lectiu. És urgent regular la situació administrativa de les persones que ho necessiten.

Acabem amb les piles ben carregades i amb l’ànima empoderada. Gràcies companyes i sobretot gràcies a la Marta Rovira, escoltar-la és aprendre, i a la Consellera Vergés, gràcies pel treball que estàs fent al Departament de Salut i a la Raquel Sans, aquesta convenció ha estat un regal.

En resum, em sento orgullosa de ser dona, de ser avui aquí, i això m’omple d’energia per seguir sense perdre el camí.

 


Montserrat López

Secretaria de la Dona d’ERC Alt Pirineu i Aran

Relacionats