La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha emès un informe molt crític sobre la gestió del servei escolar de menjador als centres públics d’educació infantil i primària durant el curs 2023-2024. El document revela que el 63,69% dels col·legis públics presten el servei de forma no ajustada a la normativa vigent, principalment per haver realitzat adjudicacions directes o a través de convenis amb les associacions de famílies (AFA) que esquiven la Llei de contractes del sector públic (LCSP). L’òrgan fiscalitzador adverteix que aquesta pràctica aboca els menjadors a una situació de “nul·litat de ple dret”. [1, 2, 3, 4, 5]
L’informe clama contra la “complexitat” i la dispersió d’un model on el Departament d’Educació i Formació Professional pateix greus problemes de governança. De fet, la Sindicatura denuncia que la Conselleria no disposa de cap sistema integral d’informació centralitzat ni d’un control eficaç sobre les tarifes i contractes. Tot i que el preu mitjà del menú el curs passat es va situar en els 6,64 euros, l’estudi de costos de l’administració està totalment desactualitzat des del 2017. Per tot plegat, es recomana aprovar urgentment un nou decret regulador de l’espai de migdia, revisar els conceptes econòmics i aclarir la responsabilitat legal de les AFA, que no poden contractar el servei de menjador pel seu compte. [1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8]
La Sindicatura de Comptes recomana revisar i actualitzar l’estructura de costos del preu màxim del servei, que es basa en paràmetres antics. També demana millorar la transparència pressupostària desglossant clarament les partides de menjador, que actualment estan unificades amb les de transport escolar. [1, 2, 3, 4, 5]
L’informe de la Sindicatura de Comptes indica que el sistema de finançament dels ajuts individuals de menjador s’atorga en funció de les condicions socioeconòmiques de l’alumnat (beques menjador administrades pel DEFP i el CEB) i de la condició d’escolarització obligatòria fora del propi municipi. [1, 2]
A diferència de les comarques amb serveis de menjador ordinaris pagats majoritàriament per les famílies, les àrees on el preu de menjador està més subvencionat de forma directa o gratuïta per l’administració són: [1, 2]
- Comarques amb alt volum d’alumnat obligatori desplaçat: Aquells territoris rurals o de muntanya (com determinades zones de l’Alt Pirineu i Aran o la mateixa Val d’Aran gestionada pel Conselh Generau). Per a l’alumnat que s’ha de desplaçar fora del seu municipi de residència per manca d’oferta educativa pública, el servei de menjador és 100% gratuït i està finançat íntegrament pel Departament d’Educació. [1, 2, 3, 4]
- Territoris amb major proporció de beques socioeconòmiques: El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i els municipis amb un elevat índex de centres d’alta complexitat reben gairebé la meitat dels 255 milions d’euros totals destinats a finançar els ajuts individuals en condicions d’equitat. De fet, a la ciutat de Barcelona la cobertura general d’ús del menjador és la més alta de Catalunya (87,37%) gràcies a la forta implantació de la gestió i dels ajuts públics. [1, 2, 3, 4]
La Sindicatura critica precisament que el Departament d’Educació no disposa d’una traçabilitat clara de la despesa exacta per territoris, ja que les partides de transferències als consells comarcals s’envien de forma conjunta i unificada amb el transport escolar. [1]
