El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha reivindicat el referèndum des d’Irlanda. Durant la seva intervenció al Congrés del Sinn Féin, aquest dissabte a la ciutat irlandesa d’Athlone, Junqueras ha afirmat que el seu partit es mira “amb molt d’interès” les condicions que va posar la UE al referèndum de Montenegro, amb una participació i majories qualificades, per a reconèixer-ne la independència. “Si és possible per Irlanda, el Quebec i Montenegro, també ho ha de ser per Catalunya, Euskal Herria i tots els pobles del món”, ha constatat. Junqueras i el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, han fet una crida a resoldre els conflictes a través de les urnes, i a alliberar les nacions sense estat des de l’exercici de la democràcia.
Junqueras s’ha mostrat “molt orgullós” d’estar al Congrés del Sinn Féin, amb qui ha assegurat que ERC comparteix conviccions i principis “molt profunds”. El president dels republicans ha afegit que també té la convicció que el futur dels dos països s’ha de decidir democràticament, i a través d’un referèndum de reunificació d’Irlanda, i per la independència de Catalunya.
L’exvicepresident del Govern ha subratllat que ERC també mira amb “molt d’interès” l’exemple irlandès i els acords de Divendres Sant, perquè estableixen que el futur d’Irlanda l’hauran de decidir la seva ciutadania amb un referèndum. Així com els exemples del Quebec -d’on parteix la proposta de l’acord de claredat que impulsa el president del Govern, Pere Aragonès-, i de Montenegro.
Via Montenegro
La militància d’ERC va avalar la nova ponència política del partit a finals de gener de 2023, fa gairebé un any. El document se centra en la ‘via Montenegro’ del referèndum pactat -50% de participació mínim i 55% de suports al ‘sí’ per “negociar” la independència-, i la negociació amb l’Estat.
ERC va fixar aleshores les condicions d’un referèndum que permetés “negociar” la independència. El partit detallava com s’imagina el referèndum: amb una “pregunta clara com la de l’1-O”, i on hi pugui votar la població major de 16 anys resident a Catalunya, i la no resident però amb dret a vot a les eleccions al Parlament.
En aquell Congrés, celebrat a Lleida, les bases d’ERC van abordar també que s’encetés una “segona fase” de la negociació política amb l’Estat per abordar l’autodeterminació. Aquest concepte de “segona fase” l’ha recuperat el propi Aragonès i també el seu partit els últims dies, després de l’acord entre els republicans i el PSOE per investir Pedro Sánchez, i registrar al Congrés la llei d’amnistia.
