L’empresa terrassenca Flick Hockey, dedicada a la comercialització de productes esportius, s’ha aliat amb el centre tecnològic Eurecat per donar una segona vida als residus plàstics que acaben al nostre mar, el Mediterrani. L’entesa permet reconvertir els elements que els pescadors troben en el seu dia a dia en roba tècnica d’alta qualitat, gràcies a un procés de triatge, reconversió en filaments i producció final, caracteritzada pel respecte a la qualitat dels llocs de treball, la proximitat i, com no podia ser d’una altra manera, amb el medi ambient. La gamma presenta una samarreta i uns pantalons molt lleugers, resistents i frescos que permeten fer qualsevol activitat esportiva amb sensació de dur poca roba a sobre.
Cada any s’aboquen tones de residus als oceans, un fet redueix la qualitat mediambiental de l’ecosistema marí. Diàriament, els pescadors que feinegen solen treure entre les seves xarxes restes de plàstics i altres elements, que ara, gràcies a la col·laboració amb la comunitat Sequal Initiative, l’aliança entre Eurecat i Flick Hockey es poden reconvertir perquè tinguin un nou ús.
“Els plàstics s’envien a una planta de Galícia i es destrien per la seva qualitat, quedant-se sobretot el polièster i el polipropilè, i d’allà va a una planta de Girona, on es converteix en plàstic en fil per treballar-hi a nivell tèxtil”, explica Francesc Mañosa, investigador de la unitat de teixits funcionals d’Eurecat. Un cop obtinguda la matèria primera, s’envia a Terrassa, on s’elaboren els teixits, i després es traslladen a Canet de Mar, on Eurecat hi té un centre operatiu i on s’hi confeccionen les samarretes i els pantalons amb el format amb què arribaran al consumidor final.
La idea va sorgir l’any 2012, quan el responsable de Flick Hockey, Jordi Carrera, va saber que un amic seu havia creat una col·lecció d’ulleres fetes amb plàstics procedents del mar. Allò el va motivar a pensar en una proposta que combinés esport i sostenibilitat, fins que va traslladar la proposta a Eurecat i li van començar a donar forma fins obtenir el resultat final, uns pantalons i una samarreta unisex.
“Hi ha una part de sentit comú, de com s’han de fer les coses, i que la nostra petjada sigui la mínima pel medi ambient, amb un 35% menys que d’altres de la seva tipologia, fet al qual li sumes un bon producte, còmode i que s’adapta al que necessites”, afegeix Carrera. De fet, la producció té un criteri de proximitat, començant per la recollida dels materials al mar Mediterrani i acabant amb la producció amb segell català, i amb el recorregut més llarg a recórrer fins a Galícia per destriar el plàstic útil.
“Treballar així amb comparació amb el que és més habitual, que és portar equipacions esportives des de la Xina, té l’avantatge que estalvia uns 20.000 quilòmetres de recorregut, amb un impacte ambiental energètic que a la Unió Europea suposa la meitat que al país asiàtic”, afegeix Mañosa. A més, destaca que es pot tenir coneixement de la part humana, és a dir, de les condicions laborals de les persones que treballen en la producció de les peces.
Roba fresca i lleugera
Tant a la vista com al tacte, la roba resultant no difereix de les equipacions tècniques de qualitat que es poden trobar en botigues especialitzades. “No es diferencia del polièster convencional que podem veure, perquè l’estructura molecular és la del polièster”, detalla l’investigador.
Carrera, esportista de mena, assegura que fins i tot se sent més còmode amb aquesta roba que amb d’altres de tècniques. “Buscàvem que a nivell de sensacions fos un producte que es fes sentir lliure, com si no duguessis res a sobre, que fos fi, amb sensació càlida i fresca, per poder córrer, jugar a pàdel o a hoquei i amb un punt d’elasticitat”, detalla.
Pel que fa al preu, s’ajusta al que podria costar un pantaló o una samarreta tècnica especialitzada, motiu pel qual això no hauria de ser un impediment per optar per aquest producte que aporta un plus de conscienciació ecològica.
