Dijous, 22 d'abril de 2021 - Edició 1001
La República

Les nòmines dels assessors del gobierno pugen a 55 MEur

Els pressupostos carreguen amb assessors, alts càrrecs, productivitat, dietes… d’un miler de “càrrecs de confiança”

Redacció
Redacció 27/08/2020

El miler llarg d’assessors de l’actual Govern, contractats a dit sense que es coneguin els seus mèrits o formació acadèmica (ni el seu sou), suposarà aquest any un cost superior als 55 milions, una xifra inèdita en els pressupostos generals de l’Estat. Tres exemples. El Tribunal de Comptes té contractat personal de confiança amb una despesa inicial d’1,4 milions; el Consell d’Estat arriba a 388.000 euros i Defensa supera els 1,1 milions.

Mentre el Govern tensa els comptes públics per evitar el col·lapse de l’economia, crida l’atenció que també contracten aquest tipus de personal els ministeris amb les competències transferides a les CCAA, com Educació (mig milió d’euros) o Sanitat (200.000). Cal incloure també a departaments com el de Política Territorial i Funció Pública, que es dedica a atendre les qüestions relatives als funcionaris però que té pressupostat una despesa en assessors procedents del sector privat de gairebé 800.000 euros, mentre que el Consell d’Administració del patrimoni Nacional disposa de més d’1,5 milions per a això. Presidència és qui lidera la despesa, per sobre dels 10 milions.

ANTIGUITAT I TRIENNIS
Altres partides cridaneres són la de la cúpula de Defensa, de més d’1,1 milions, o el d’Exteriors, d’1,6 milions, i una de les causes és l’acumulació de triennis, és a dir, els plusos que perceben per l’antiguitat de què disposen a conseqüència de l’estabilitat en l’ocupació. Hi ha qui acumula més de 15, és a dir, fa gairebé 50 anys en el sector públic i 50 anys de confiança és molta confiança quan justament el que vol dir que és que hi ha un envelliment en totes les administracions, aliè a la modernització, actualització i competitivitat que es requereix. L’antiguitat acumulada dels més de 400 alts càrrecs dels ministeris, que són funcionaris, supera els 13.000 anys (gairebé 4.500 triennis en total). El cobrament d’aquest plus genera en l’Administració central una despesa de 1.200 milions anuals i el perceben fins i tot els funcionaris que han sortit del seu lloc i es dediquen, fitxats pels partits, a l’activitat política. Tots els ministeris tenen la seva partida per abonar l’antiguitat. Per exemple, la Direcció Central de Trànsit destina 34 milions a aquest pagament i més de 53 milions l’Agència Tributària.

INCENTIUS AL RENDIMENT, fins i tot al SENAT
En incentius al rendiment, és a dir, a la productivitat (i gratificacions), que en molts casos es concedeixen sense criteris objectius per part dels subsecretaris o d’altres alts càrrecs dels departaments, l’Estat destina més de 1.100 milions. A l’Agència Tributària, que s’emmarca dins dels objectius de la recaptació en la lluita contra el frau, el cost és de 83 milions, mentre que al Ministeri d’Hisenda supera els 38 milions. Sorprèn que al Senat hi hagi una partida de 800.000 euros per a aquesta funció mentre que al Congrés dels Diputats només és de 70.000 euros.

També crida l’atenció que Educació, sense competències, disposi de gairebé 4,5 milions per a aquest exercici i que Sanitat superi els 15 milions. O que l’Institut Geològic i Miner tingui més d’1,1 milions. Per la seva banda, Treball disposa de gairebé 5,8 milions i Transició Ecològica d’altres 5 milions, una xifra similar a la de Presidència. També són ressenyables els incentius a Trànsit (primeres segons els objectius de posar multes), arriben a quasi 50 milions.

DESPESES SOCIALS DELS MINISTERIS
Per a les despeses socials dels ministeris (des de formació, economats, menjadors, transport, cursos, assegurances, seminaris i acció social en general, que inclou oci, viatges, benestar, salut, bellesa, guarderies, escoles infantils i fins i tot estudis universitaris, campaments, beques, idiomes, assistència, residències, atencions, ajudes per a llibres …) els Pressupostos Generals estimen més de 250 milions mentre que al sector privat han desaparegut pràcticament dels convenis. Interior dedica només a acció social gairebé 19 milions i, per exemple, el Tribunal de Comptes s’acosta als 900.000 euros mentre que el personal d’Hisenda té 1,1 milions i el de l’Agència Tributària 3,4 milions.

23.000 milions en nòmines
En total, l’Administració Central dedica a nòmines uns 23.000 milions, excloent a les empreses i altres organismes. Però, aquest Pressupost inicial té lletra petita perquè en realitat és superior. Per exemple, no consten com a despesa en aquesta partida els més de 450 milions que s’abonen en concepte de dietes als empleats públics (indemnitzacions per raó de servei) pels diferents ministeris i Corts. Apareixen en el capítol de despeses corrents. Per exemple, Agricultura té 2,2 milions per abonar dietes i locomoció dels seus empleats i 2,4 milions hi ha al programa de Presidència de Govern. Interior és el departament amb la major partida, compta amb gairebé 130 milions. El segueix Defensa amb prop de 95 milions.

MUTUALISME I ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
Tampoc en aquesta partida general de les despeses de personal apareixen els concerts d’assistència sanitària privada de què disposen els empleats públics (civils, militars i de Justícia) i a què poden optar anualment o triar l’assistència de la sanitat pública de la Seguretat Social. Les aportacions dels Pressupostos al mutualisme privat es carreguen també al capítol de despeses corrents en béns i serveis i superen amb escreix els 2.000 milions anuals. Per exemple, la vicepresidenta Calvo va ser atesa en un hospital privat quan va resultar afectada pel coronavirus. Curiosament, el president de Govern té una assignació de 150.000 euros per a aquest tipus d’assistència; a 7,1 milions ascendeixen els concerts d’assistència sanitària de les institucions penitenciàries i a 6.000 euros arriba també la despesa prevista del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals adscrit a Presidència.

CLASSES PASSIVES
En el capítol de despeses de personal tampoc figuren els 16.000 milions que costen les pensions dels funcionaris adscrits al règim de classes passives (els que van ingressar a l’Administració abans de 2011). Cada any ha de fer-se una dotació per a aquesta partida, ja que, encara que els empleats públics si paguen les seves cotitzacions, l’ocupador (l’Estat) no va abonar les quotes patronals que li haurien de correspondre. Per tant, fins a 2011 era més barat contractar en el sector públic que en el privat perquè les administracions no pagaven la part de cotitzacions que com a empresaris haurien de fer.

Aquest forat anual per atendre les 900.000 pensions públiques en classes passives (similar al de sistema de pensions de la Seguretat Social encara que atén 9,2 milions de persones) es carrega al Pressupost en el capítol de Transferències Corrents. La Seguretat Social gestionarà a partir d’octubre el sistema de classes passives i se suposa que la despesa no anirà a càrrec dels afiliats del sistema públic de pensions sinó que els Pressupostos li faran la transferència preceptiva.

PENSIONS, que encara inclouen la Guàrdia Mora franquista
En aquesta secció figuren també les pensions a exministres (2 milions), altres excepcionals per mèrits i indemnitzacions militars (5,6 milions), així com les pensions de guerra o els gairebé 4 milions destinats a les pensions del personal marroquí i els seus familiars, les forces Mahzen o Guàrdia Mora que va ajudar Franco en el cop d’Estat de fa 84 anys.

Despesa en paperassa i publicació a l’era en línia i d’Internet
Dels Pressupostos també crida l’atenció que la despesa en material d’oficina, així com el de subministraments, segueixi sent una partida important del capítol de despeses corrents (que aconsegueix més de 7.200 milions en el seu conjunt) tot i la Llei de millora i Racionalització del sector públic de 2014, que va posar en marxa el PP el 2014, habilitant la col·laboració dels ciutadans en l’Administració en línia i als sistemes centralitzats de compres.

Només per a material d’oficina hi ha previst una despesa superior als 150 milions. Per exemple, l’activitat parlamentària (Congrés i Senat) supera els 31 milions de despesa d’aquest concepte; Defensa arriba gairebé als 20 milions i entre el ministeri d’Hisenda i Funció Pública sumen més de 18 milions. La despesa en llum dels ministeris, malgrat les tarifes planes i un altre tipus de contractacions, supera els 320 milions (Interior i Defensa són els que més gasten, uns 65 milions cada un) mentre que el destinat a comunicacions telefòniques s’aproxima als 300 milions.