Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) aborda el cas català al costat dels de Quebec i Escòcia
L’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) ha presentat aquest divendres l’IEB Report 2/2025, que aborda l’acord de finançament singular per a Catalunya al costat dels casos de Navarra, Quebec i Escòcia i la seva experiència de descentralització asimètrica. El document, editat pels investigadors de la UB Marta Espada i Alejandro Esteller, analitza cada cas a partir de l’aportació de diferents experts. En declaracions als mitjans, l’investigador Alejandro Esteller ha advertit que seria “fals” dir que el cas català i els dels concert basc i el conveni econòmic navarrès són una “rèplica” perquè aquestes dues comunitats gestionen íntegrament els impostos i la seva recaptació; i perquè en el cas de Catalunya es preveu un anivellament. Contundent resposta a la proposta de finançament singular que està abocada al fracàs.
Caldria exigir un concert econòmic per a tots els territoris que ho demanessin
Esteller recorda que en el cas de Navarra i el País Basc els impostos són gestionats íntegrament per les administracions locals mentre que a Catalunya el govern espanyol “encara tindrà presència a l’hora de recaptar impostos o, com a mínim, endur-se part de la recaptació, sigui de l’IVA o l’IRPF””, ha dit. “Els impostos volen ser compartits”, ha aclarit, a diferència dels altres dos territoris, on l’executiu espanyol “no hi té pes”. Queda clar que actualment els models de Navarra i Euskadi no són gens solidaris amb la resta de l’estat, per tant els territoris dels Països Catalans estan abocats a pagar els excessos de la resta de territoris de l’estat. L’espoli fiscal seguirà creixent amb l’actual i futur model.
L’error del finançament singular al descobert
L’altre punt destacable és que Catalunya preveu un anivellament per contribuir a la solidaritat amb els altres territoris i en el cas del País Basc i de Navarra aquestes transferències no es fan. “Aquestes dues diferències són tan substancials que dir que el model singular de Catalunya és una rèplica del concert o del conveni és totalment irregular o fals”, ha conclòs.
En la presentació de l’informe de l’IEB, la professora titular d’economia pública de la Universitat de Barcelona, Maite Vilalta, s’ha pronunciat en aquest mateix sentit i ha apuntat que “tampoc és un model confederal”, ja que en cas de concretar-se l’acord de finançament singular la sobirania fiscal encara continuarà en mans del govern espanyol. “Si és generalitzés la proposta catalana, s’avançaria cap a un escenari veritablement confederal. Si no es canvia la Constitució, és impossible”, ha assenyalat.
Esteller també ha subratllat que la voluntat de Catalunya per tenir un nou sistema de finançament és una demanda que fa per “estar dins del sistema”. Amb tot, ha dit que tot i les experiències internacionals en les quals Catalunya es podria emmirallar no vol dir que es puguin aplicar al 100% aquí, però sí que se’n pot extreure una lliçó.
Mentrestant, Vilalta considera que l’acord del model de finançament singular només podria ser aplicat a Catalunya però al mateix temps podria ser generalitzable a la resta de territoris. “Això fa que no sigui un privilegi”, ha indicat. La professora de la UB també ha reclamat una revisió del model actual del sistema de finançament, tant a Catalunya com en altres comunitats.
“Hi ha d’haver un compromís del govern central i és urgent fer-ho”, ha opinat. A més, ha afirmat que cal distingir entre un anivellament entre comunitats, que permet que territoris rics i pobres s’acostin, a un sobre anivellament que faci augmentar la distància entre els que aporten menys i reben més i viceversa.
D’altra banda, un altre dels punts que han apuntat els professors i catedràtics de la UB és el desconeixement dels ciutadans a qui paguen impostos. “Avui no en són conscients”, ha lamentat Esteller, que ha emplaçat els governs autonòmics a corregir aquesta situació. Per exemple, proposa que en la propera campanya de la renda hi hagi dos impresos de declaració: un per a la liquidació dels impostos al govern de l’Estat i un altre per als de la Generalitat.
Al seu torn, una de les editores de l’estudi, Marta Espasa, ha fet un repàs de les aportacions dels professors Marceline Joanis per al cas quebequès i Graeme Roy per al cas d’Escòcia. En el de Canadà, la recerca de Joanis destaca l’elevada autonomia fiscal del Quebec, que disposa de la gestió d’impostos com els de la renda, vendes o societats, entre d’altres, a més de capacitat per endeutar-se i acords concrets en immigració i llengua. D’Escòcia, Roy subratlla, entre d’altres, que pot recaptar fins al 50% del seu pressupost i que quan es té més autonomia fiscal també suposa un major risc quan el cicle econòmic és desfavorable.
