El terrorisme econòmic del govern espanyol per fer fugir empreses de Catalunya va fracassar (II) La República
Dilluns, 14 d'Octubre de 2019 - Edició 445
La República

El terrorisme econòmic del govern espanyol per fer fugir empreses de Catalunya va fracassar (II)

Cap dada econòmica de Catalunya confirma la fugida real de les 4000 empreses que es va dir fa fos anys

Redacció
Redacció 29/09/2019
GRA292. PALMA DE MALLORCA, 07/08/2015.- El rey Felipe VI (d) y el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy (i), posan para los medios de comunicación hoy en el Palacio de Marivent, en Palma de Mallorca, donde se han reunido en el único despacho que ambos celebran este verano en la residencia de verano de la familia real. EFE/Ballesteros

Un escàndol a dins d’Europa amagat per la caverna mediàtica espanyola i catalana.

Amb la col·laboració de la Redacció i de Josep Pedrol @JosepPedrol .- Com a conseqüència del referèndum de l’u d’octubre de 2017des de les institucions de l’estat espanyol es va desencadenar una campanya per influir en les empreses perquè marxessin de Catalunya. L’objectiu d’aquesta campanya, en aquell moment, era espantar els ciutadans amb la idea de que Catalunya no tindria futur si s’independitzava d’Espanya, fer-los entendre que els catalans es quedarien sense feina, que Catalunya no es podria pagar les pensions ni la sanitat ni tots els serveis que presta l’administració pública d’un estat. Un dels participants d’aquesta campanya és l’associació “Empresaris de Catalunya” que en boca del seu president Josep Bou va manifestar: “El 20% del PIB Català s’ha marxat i no tornarà”.

Al següent gràfic el Gràfic Núm.10 tenim una comparativa de l’evolució de les exportacions de Catalunya amb les de la Resta d’Espanya (Espanya sense Catalunya) prenent com a base 100 el setembre de 2017. Doncs estem igual, al gràfic no es pot apreciar que les 4.000 empreses que van marxar de Catalunya a la resta d’Espanya provoquessin un creixement de les exportacions de la resta d’Espanya. L’efecte de la fugida d’empreses en les exportacions de Catalunya i de la resta d’Espanya no és apreciable, segueixen com sempre. Això de les exportacions és un tema molt crític, l’any 2018 Catalunya va representar el 25,2% de les exportacions d’Espanya i el 28,3% de les importacions d’Espanya. Per fer-se una idea de la magnitud i importància d’aquests percentatges els he de recordar que ho comparin amb la proporció de PIB i població de Catalunya respecte d’Espanya. El PIB de Catalunya representa el 20,1% del d’Espanya i la població de Catalunya és el 16,1% d’Espanya. L’activitat econòmica internacional de Catalunya és desproporcionada dins de l’activitat econòmica internacional d’Espanya, Catalunya a nivell internacional vent molt més que la resta d’Espanya i això vol dir que Catalunya a nivell internacional és molt més competitiva que la resta d’Espanya. És per tenir-hi enveja.

Aprofito que parlem del tema de les exportacions per parlar d’una xafarderia. La comunitat xinesa és una gran fan del port de València, en confiança empresaris xinesos et diuen que prefereixen importar mercaderia pel port de València perquè els tràmits són més fàcils que a Catalunya, parlen dels tràmits administratius de duanesque són competència de l’administració central de l’estat. La gestió dels tràmits administratius es converteix en una forma indirecta de traspassar activitat econòmica de Catalunya cap a altres llocs de l’estat ja que el propietari d’un vaixell o d’un avió té molt en compte si un port o aeroport li ofereix inspectors de sanitat en cap de setmana o si pot fer tràmits de duanes en torn de nit.

La fugida d’empreses de Catalunya hauria d’haver tingut un efecte negatiu en el nombre de viatgers de l’aeroport de Barcelona, però la veritat és que no es veu cap efecte al següent gràfic. La societat estatal que gestiona els aeroports d’Espanya, AENA, publica mensualment les dades de passatgers dels aeroports, al Gràfic Núm.11 tenim les dades de Barcelona i Madrid. Tampoc es pot apreciar que marxin empreses de l’aeroport de Barcelona, al contrari, l’aeroport de Catalunya segueix amb un creixement constant que podria ser més si no passés el que sabem que passa cada estiu a l’aeroport de Barcelona. Si no entenen el perquè cada estiu hi ha aquests problemes, fixin-se que a l’agost de 2014 l’aeroport de Barcelona va tenir més passatgers que el de Madrid i ara recordin que la gestió de l’aeroport de Barcelona es porta des de la seu central d’Aena a Madrid.

3.- Fugida d’empreses, un cas real amb efectes negatius sobre l’economia de Catalunya

Finalment analitzarem dades que sí que estan afectant negativament el creixement de l’economia de Catalunya des d’octubre de 2017 i de fet des de que el procés d’independència està sobre la taula que és l’any 2012. El primer és el Gràfic Núm.12 amb el total d’inversions a Catalunya del sector públic central de l’estat espanyol, aixòeés: l’administració central i totes les empreses i organismes que hi depenen com Aena, Adif, Seguretat Social, etc. Com poden veure, d’una inversió de les administracions centrals de l’estat d’uns 3.000 milions d’euros anuals a Catalunya a la dècada dels anys 2000, a partir del 2012 es passa a una xifra al voltant dels 1.000 milions que és una tercera part. L’estat ha deixat d’invertir a Catalunya i ho podem veure cada dia a les carreteres i als trens. L’efecte de la manca d’inversió de l’estat espanyol a Catalunya té efectes negatius en l’economia de Catalunya, en la creació d’empreses, en els costos logístics de les empreses, en els sous dels treballadors, en l’atur a Catalunya, en tot allò que ens van dir que en tenien la culpa la fugida de les 4.000 empreses de l’u d’octubre.

Aquesta caiguda de la inversió pot ser fruit de la caiguda de l’economia espanyola, d’allò que sempre deia Rajoy de que no hi ha diners per invertir ni per Catalunya ni per enlloc d’Espanya. Veurem si això és cert en el Gràfic Núm.13 on tenim la inversió de l’administració central de l’estat i les seves empreses a Catalunya dividida per cada català, i la inversió a la resta d’Espanya dividida per la resta de ciutadans de la resta d’Espanya. Des del 2012 al 2018 la inversió de l’estat espanyol a Catalunya és de 158,1 Euros per persona mentre que a la Resta d’Espanya és de 239,5 Euros per persona. L’estat espanyol destina la meitat més en invertir en el benestar dels ciutadans de fora de Catalunya del que destina al benestar futur dels catalans (1€ per Català i 1,50€ per Espanyol no Català). I recordin que això és el que diuen els pressupostos, que sabem que la inversió real només es compleix a Catalunya en un 66% de mitjana en els darrers 5 anys del 2015-2018. Si volen més informació sobre aquest tema poden llegir l’informe “Les inversions de l’Estat a Catalunya. Una anàlisi dels nivells d’execució” publicat el 24 de juliol de 2019 per la Direcció General de Pressupostos, hi ha uns gràfics per obrir els ulls.

Seguim amb un exemple concret al Gràfic Núm.14, les inversions pressupostades del Ministeri de Defensa a Catalunya, que ha passat d’invertir milions d’euros a Catalunya a pràcticament no rés des del 2012, només 8.750 Euros d’inversió anual que no arriben ni per comprar una ambulància, es que amb una xifra tan petita no n’hi ha ni per pagar les obres de funcionament dels edificis, amb un pressupost així estan deixant que es vagin caient els edificis. Finalment hem trobat una “empresa” que ha marxat de Catalunya i que té un impacte directe en l’economia catalana.

4.- Conclusió, la capital Madrid.

Poc queda ja per dir, les dades econòmiques ens diuen que no es pot apreciar un efecte negatiu a l’economia catalana motivat directament per la fugida de les 4.000 empreses el quart trimestre de 2017. És més, les dades em porten a interpretar que aquesta fugida d’empreses va ser administrativa però no real, és a dir, va ser en la documentació però no en la realitat. Aquí em pregunto jo quin tipus de credibilitat té un periodista que segueix publicant avui en dia sobre els efectes negatius de la fugida d’empreses, un professor d’economia que va dir que només el canvi de seu de Caixabank i Banc Sabadell van afectar el PIB de Catalunya en una caiguda del 2,5%. Què els hem de dir a aquests manipuladors que cada dia poden veure centenars de treballadors entrant a les oficines centrals d’Av. Diagonal 621-629 de Barcelona o de Carrer del Sena, 12 de Sant Cugat del Vallès? Per la unitat d’Espanya, tot.

Al final i com he explicat en la primera part, l’objectiu és Espanya i no Catalunya, des de l’administració de l’estat es beneficia en tot a Madrid primer, després a la resta d’Espanya i finalment a Catalunya no, Catalunya ja s’ho farà. Són molts els casos d’oficines comercials espanyoles que fan presentacions de productes espanyols a l’estranger, com per exemple vins, i no en presenten cap de Català. El Gràfic Núm.15 evidència que és Espanya i la transferència en el temps de l’activitat econòmica de Catalunya cap a Madrid, són dades del portal DataInvex del Ministeri d’Industria Comerç i Turisme. Als anys 90 (1993-1999) la inversió estrangera a Espanya es feia el 50,4% a Madrid, el 24,4% a Catalunya i el 25,2% a la resta d’Espanya, mentre que als anys 10 (2010-2019) la inversió estrangera a Madrid ha pujat al 56,5%, la localitzada a Catalunya ha baixat al 18,9% i la inversió estrangera a la resta d’Espanya es manté igual al 24,6%. En aquest cas es podria dir que des d’octubre de 2017 la inversió estrangera a Catalunya ha baixat mentre que la inversió a Madrid ha pujat. Madrid des de 1993 porta rebent més del 50% de la inversió estrangera mentre que el seu PIB només representa el 19,1% del d’Espanya i la seva població el 14,1% d’Espanya. Les estadístiques d’inversió estrangera comptabilitzen la majoria de la inversió a Madrid perquè allà és on hi ha la seu social de les grans empreses, però aquests percentatges no tenen relació amb la proporció del PIB de Madrid sobre Espanya perquè per a moltes grans empreses el fet de tenir la seu social a Madrid no és més que un tràmit administratiu per estar prop del poder de la capital. Són estadístiques com per exemple quan una empresa estrangera compra una empresa com Endesa amb seu social a Madrid, a nivell estadístic són molts milions però a la realitat només és un canvi de propietat de les accions. La inversió real és quan per exemple una empresa com Facebook inverteix en unes noves oficines a Barcelona per fer feines de revisió de continguts de les noves tecnologies.

I finalment la darrera anàlisiés un càlcul que faig del percentatge que representa el PIB de Madrid sobre el total d’Espanya, això ho vaig conèixer fa uns anys i m’ha ajudat a entendre millor el funcionament de l’economia espanyola. Al Gràfic Núm.16 els presento el percentatge sobre el total d’Espanya que representen el PIB de Madrid i el de Catalunya. Com poden veure Madrid porta molt anys guanyant pes sobre l’economia espanyola. L’any 1980 Madrid representava el 14,8% del PIB d’Espanya, l’any 1990 va pujar al 15,6%, l’any 2000 va pujar al 17,7% i l’any 2019 amb un percentatge del 19% gairebé ha igualat a Catalunya que el 1980 representava el 19,1% del PIB d’Espanya que és el mateix percentatge que representa avui en dia al 2018. No perdin aquesta dada, encara que els sembli un senzill percentatge, un increment d’aquest nivell en la proporció sobre el total de la nació és impressionant, Madrid porta anys engreixant-se com un porc.

Si Madrid guanya pes econòmic i Catalunya no en perd, la conclusió és que és la resta d’Espanya qui el perd. Aquesta és la gran mentida de l’estat espanyol: ens diuen que el Dèficit Fiscal de Catalunya és per ajudar a les regions pobles d’Espanya a créixer, però a la fi, el resultat és que aquestes regions malgrat rebre part dels 16.000 milions de Dèficit Fiscal que aporta Catalunya cada any,no creixen, perquè el creixement de Madrid és el que els importa de veritat, és Madrid qui creix a costa de tothom. Això es pot veure clar al Gràfic Núm.17 on he visualitzat aquests percentatges en base 100 a 1980, poden veure que Madrid s’enriqueix sense mesura i sense cap solidaritat passant de 100 a 129 en 38 anys, mentre que la resta de províncies d’Espanya s’empobreixen passant de 100 a 93,5. Catalunya avui en dia està al 100,3 en base 100 1980, es a dir, manté el seu pes proporcional sobre l’economia espanyola igual que fa 40 anys. Però el que els vull dir és que el sistema de solidaritat d’Espanya està en fallida, l’economia de les zones més pobres no s’acosta a la de les zones més riques sinó al contrari: la zona més rica Madrid, cada any és més rica i la resta d’Espanya cada any representa menys part de la riquesa d’Espanya. No ho dubtin, això el que vol dir és que Madrid és insolidària amb la resta de regions d’Espanya perquè en comptes d’ajudar-les a millorar el nivell de renda per acostar-se al nivell de Madrid, Madrid el que fa és créixer i créixer distanciant-se cada vegada més de les regions més pobres d’Espanya.

Solidaritat a la inversa: la diferència de riquesa entre Madrid i les províncies d’Espanya s’incrementa un punt cada any

Per concloure, no aprecio una afectació negativa en l’economia catalana motivada per la fugida d’empreses de Catalunya per motiu del referèndum d’independència de Catalunya de l’u d’octubre de 2017 declarat il·legal pel tribunal constitucional de l’estat espanyol. És més, no aprecio una real fugida d’empreses, ni d’empresaris ni de directius ni de treballadors. Corregeixo, no aprecio una fugida significativa en el període esmentat d’octubre de 2017, però sí que aprecio una fugida d’empreses, de recursos, de riquesa i de tot des de fa molts anys des de Catalunya cap a Espanya representada en aquest assumpte en posició privilegiada la capital Madrid.

Aquesta campanya de la fugida d’empreses ha estat un capítol més de les polítiques de l’estat espanyol per beneficiar el creixement de l’economia de Madrid a costa de Catalunya i els catalans.

 

Relacionats