L’esquerra espanyola premia el pacte amb Manuel Valls i obre les portes de la Moncloa a l’exalcaldessa de Barcelona, oblidant la coherència ideològica en nom del pragmatisme electoral.
Els moviments interns dins l’esquerra alternativa han culminat amb una decisió que ha aixecat immediatament polèmica i acusacions de profunda hipocresia política. L’executiva extraordinària dels Comuns ha avalat situar l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com la principal opció per encapçalar la candidatura del front ampli a la presidència del govern espanyol. Aquesta operació, que busca aglutinar el fragmentat espai a l’esquerra del PSOE, es presenta com una fita històrica, però revifa un dels episodis més qüestionats de la trajectòria de la líder dels Comuns: l’alcaldia obtinguda gràcies als vots de l’extrema dreta econòmica de Manuel Valls.
Per a molts sectors crítics de la militància i analistes polítics, aquesta designació confirma que, en la política espanyola, les incongruències tenen premi. L’any 2019, Colau no va dubtar a acceptar els vots de la plataforma de Valls per bloquejar un govern independentista a Barcelona, una maniobra pragmàtica que ara es veu recompensada amb la màxima nominació estatal, mentre es predica una suposada fermesa antifeixista i de valors d’esquerra pura.
La candidatura genera un profund malestar en plataformes veïnes com Podemos, on les bases ja exigeixen la celebració de primàries reals per evitar una tria «a dit» des dels despatxos de la direcció. Els detractors assenyalen la paradoxa que el futur de l’esquerra transformadora quedi en mans d’una figura que encarna, precisament, la transigència que tant s’ha criticat als partits tradicionals.
