Després de més d’un any i mig, per fi coneixem els detalls de la proposta del nou model de finançament que el govern espanyol ha estat treballant, fruit del pacte entre ERC i els socialistes per a investir Salvador Illa. El líder republicà Oriol Junqueras va fer quatre pinzellades sobre el nou model, i aquest divendres la ministra espanyola d’Hisenda María Jesús Montero l’ha acabat de detallar de forma oficial. Tanmateix, com ja es desprenia de les primeres declaracions de Junqueras, així com per l’historial de la negociació, el nou model de finançament no serà un concert econòmic català, com es projectava inicialment, ni tampoc un finançament singular per a Catalunya, sinó que augmentarà la capacitat pressupostària de cada comunitat tot respectant les seves “singularitats” i mantenint l’statu quo de cadascuna. De fet, Montero ha negat rotundament que el nou model beneficiï Catalunya, perquè no és un model “a mida” d’un territori.
La vicepresidenta ha negat enèrgicament que existeixi cap privilegi per a Catalunya. “N’hi ha que volen alimentar el greuge territorial com a coartada política”, ha denunciat, però “aquests suposats greuges mai coincideixen amb la realitat” i només generen “polarització”, perquè “no hi ha cap model a mida d’una comunitat autònoma”. Montero ha insistit que no és “un model a mesura d’una comunitat autònoma” sinó que “s’adapta a les peculiaritats de cada territori”. “És un sistema que respecta la singularitat territorial, més transparent i on totes les comunitats veuran incrementats els seus recursos” ha fdit. El sistema assegura que s’adapta a la realitat de territoris molt diversos en població, dispersió, envelliment, canvi climàtic o desocupació.
Montero ha detallat que el nou sistema suposa 20.000 milions més a les comunitats gràcies a augments de recaptació de fins al 56,5% en el cas de l’IVA i fins al 55% en l’IRPF, que fins ara era del 50%. D’aquests, 4.686 milions, un 22,3% del total, anirien a Catalunya, de manera que la Generalitat veuria incrementats els seus recursos un 15%, per sobre de la mitjana de comunitats, que és d’11,82%. A la vegada, com que es garanteix el principi d’ordinalitat, Catalunya, que és la tercera regió que més recursos aporta a la guardiola de l’Estat, en principi serà també la tercera comunitat que més vegi retornat el seu esforç, tot i que haurà de veure’s com acaba executant-se, coneixent l’historial de l’Estat espanyol. Segons Montero, és una reforma molt treballada que vol substituir el model vigent en els últims 17 anys i que garanteix més recursos per a tots els territoris.
El sistema es basa en el criteri de la “població ajustada” per calibrar els recursos que van a cada territori. Suposa que es ponderen conceptes com la dispersió, l’envelliment o la insularitat. Així, el padró suposa el 30% del model, la població protegida equivalent un 38%, el nombre d’habitants d’entre 0 i 17 anys un 17%, els habitants d’entre 18 i 24 anys i alumnes desplaçats un 3,5%, els majors de 65 anys un 7%, els aturats sense prestació un 1,5%, la superfície un 1,6%, la dispersió un 0,5%, insularitat un 0,5% i els costos fixos un 0,4%. El nou sistema planteja un increment dels impostos que reben les comunitats. En el cas de l’IVA, les comunitats passen de rebre el 50% al 56,5%. En el de l‘IRPF, del 50% al 55%. Es manté el 58% d’impostos especials sobre el tabac i l’alcohol.
I com a novetat, els impostos recaptats en successions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre determinats mitjans de transports, el joc i taxes i l’impost sobre electricitat s’inclouran en la cistella que es tornaran a entregar a les autonomies després d’haver estat recaptades. El cas de l’IVA de les pimes, les autonomies podran decidir si rebre aquests diners en funció del domicili fiscal de les companyies, i no segons el consum a cada comunitat. Per a Catalunya, que té un ecosistema amb moltes petites i mitjanes empreses, aquesta proposta permetria augmentar el que rebria per IVA.
El sistema anivella el 75% de la distància de cada comunitat respecte a la mitjana de recursos per habitant ajustat. Així, les comunitats amb habitant ajustat per sota la mitjana reben recursos, i els que queden per sobre aporten recursos. Amb això, segons Montero, a més de garantir la solidaritat es redueix la diferència de finançament per càpita. Avui en dia la diferència arriba als 1.500 euros per habitant. Segons Montero, l’Estat també aportarà més recursos per a un “anivellament vertical”. L’objectiu és reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte als territoris que presenten un finançament més elevat per habitant. En total, la mesura suposarà 19.000 milions. El sistema incorpora un fons de ‘canvi climàtic’ dotat de 1.000 milions d’euros. Dos terços d’aquests diners les reben les comunitats de l’arc mediterrani, les més afectades per inundacions i incendis.
El nou model proposat canvia el sistema de bestretes, i preveu que les entregues de diners es puguin fer a temps real. En aquest cas, de nou, les comunitats autònomes podran escollir si mantenen la fórmula actual o opten pel d’entregues immediates.
Si s’aprova la proposta pactada entre el govern espanyol i ERC, també canviarà la manera en què es fan aportacions de solidaritat entre comunitats. Així, es crearà un fons horitzontal, finançat amb el 75% dels recursos potencials.
Un altre dels elements clau del model és el principi d’ordinalitat, pel qual Catalunya serà la tercera en aportar i la tercera en rebre. El nou model també incorpora elements per tenir en compte la població ajustada a l’hora de fer els càlculs.
Montero ha afirmat que el model manté l’statu quo de cada territori, de manera que cap territori perdi diners. El mecanisme “fonamentalment beneficia” dues comunitats autònomes, perquè l’administració central aporta 400 milions perquè mantinguin el finançament actual per habitant.
