Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El jutjat de Girona arxiva la denúncia de Torra contra la policia espanyola pels arrestos del 16-G

El jutjat d’instrucció 2 de Girona ha arxivat la causa oberta per la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la policia espanyola per un suposat delicte […]

Avatar
Agències 11/04/2019
El president del Govern, Quim Torra

El jutjat d’instrucció 2 de Girona ha arxivat la causa oberta per la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la policia espanyola per un suposat delicte de detenció il·legal arran de l’arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall de l’AVE durant l’aniversari de l’1-O. El jutjat va obrir una causa penal per investigar si la policia es va extralimitar en els arrestos i la fiscalia ho va recórrer, oposant-se a que s’obrís una investigació. La magistrada, però, considera que no hi ha indicis de delicte i ha decidit arxivar-ho.

El jutjat tampoc ha admès a tràmit la querella presentada pels setze activistes, entre els quals hi ha els alcaldes cupaires de Verges i Celrà i un fotoperiodista, pel mateix delicte i per les lesions que va patir un dels batlles en una mà quan el van emmanillar. I això, després d’admetre a tramit la denúncia presentada pel president i haver-los citat a declarar en qualitat de perjudicats el dia 30 d’abril. Els advocats dels arrestats han anunciat que recorreran la decisió i que serà l’Audiència de Girona qui tingui l’última paraula perquè decidirà si el jutjat ha de reobrir la investigació contra la policia espanyola per l’operatiu del 16 de gener.

Canvi de jutgessa

Segons fonts properes al cas, el que ha propiciat aquest canvi de criteri és un canvi de jutgessa a instrucció 2. La magistrada “no aprecia il·legalitat” i conclou que la policia espanyola va actuar “en exercici de les seves competències i en comunicació amb el jutjat” que investigava els activistes que suposadament van participar en la mobilització.

A les interlocutòries, la magistrada descarta els delictes de detenció il·legal i usurpació d’atribucions per part de la policia estatal argumentant que el jutjat d’instrucció 4 (el que investiga el tall de l’AVE) va obrir una investigació el 27 de gener del 2018 arran d’un atestat dels Mossos d’Esquadra que denunciava possibles delictes de desordres públics, lesions lleus, danys i atemptat a agents de l’autoritat per les mobilitzacions durant l’aniversari de l’1-O. Aleshores, però, els Mossos encara no havien identificat cap dels suposats autors.

En paral·lel, el 16 de novembre, la policia estatal va obrir també una investigació actuant, segons la magistrada, “en el marc de les seves competències”. “Van recopilar tota la documentació i informació oportuna i, en comunicació amb el jutjat d’instrucció 4, va procedir a identificar els suposats responsables a través de les gravacions”, recull la interlocutòria.

“Examinades les detencions, no aprecio il·legalitat en les mateixes”, conclou el jutjat que argumenta que la policia espanyola va detenir els identificats “amb plenes competències”. La magistrada sosté que la policia no es va extralimitar en les seves funcions perquè tenia “indicis delictius” contra els arrestats i perquè les detencions van durar “el temps mínim imprescindible d’entre dues i quatre hores”.

En el cas de les lesions a l’alcalde de Verges, el jutjat considera que no és competent per investigar-les perquè es van produir al partit judicial de la Bisbal d’Empordà i no al de Girona.

Desordres públics

Els setze detinguts el 16 de gener ja han comparegut al jutjat d’instrucció 4 de Girona que els investiga per desordres públics i els va citar a declarar el 15 de març. La majoria es van acollir al seu dret a no declarar. Quatre d’ells, però, van “puntualitzar” al jutjat que l’1-O del 2018 no eren a la mobilització perquè estaven treballant (és el cas de l’alcalde de Verges) o que estaven a l’estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio, que cobria informativament el tall de vies.