Dimarts, 7 de febrer de 2023 - Edició 1657
La República

El coneixement del gallec a les ciutats gallegues és superior al del català a Barcelona

El gallec és l’idioma més conegut dins el seu territori, amb un 83% d’habitants que asseguren parlar-lo bé; a Catalunya aquesta xifra és del 75%, mentre que a les Illes Balears i al País Valencià descendeix fins al 59,5% i fins al 51%, respectivament

Maria Garcia 05/01/2023
Imatge de la Rambla de Barcelona / ACN

Les ciutats gallegues tenen un percentatge més elevat de persones que saben parlar gallec, sigui amb fluïdesa o amb dificultat, que ciutats catalanes com ara Barcelona, Tarragona, Girona o Lleida, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. L’enquesta ha estat realitzada entre la població de municipis amb més de 50.000 habitants i, malgrat dibuixar un escenari molt pessimista respecte a la imposició del castellà per sobre la resta d’idiomes, l’esperança es manté almenys a Galícia, on la població assegura tenir un ampli coneixement de la llengua.

Així, segons les dades de l’INE, les ciutats gallegues encapçalen aquest rànquing de coneixement de la llengua pròpia: Santiago de Compostel·la (92,2%), Lugo (91,9%), Ourense (91,8%), Vigo (91,4%), Pontevedra (90,9%) i Ferrol (90,2) són les ciutats on un percentatge més elevat d’habitants assegura conèixer el gallec. Sorprenentment, Vilanova i la Geltrú és la ciutat on més habitants saben català, concretament un 75%; la segueix A Corunya, i després ciutats catalanes com ara Girona (88,9%), Manresa (88%), Sant Cugat del Vallès (87,7%), Terrassa (87,1%), Sabadell (86,1%), Lleida (86,5%) i, bastantes posicions més enrere, Tarragona (83,8%).

Les xifres reflecteixen que aquesta dada també es tradueix a l’àmbit autonòmic, on el gallec és l’idioma més conegut dins el seu territori d’influència, amb un 83% d’habitants que asseguren parlar-lo bé. Mentrestant, a Catalunya aquesta xifra és del 75%. A les Illes Balears i al País Valencià, només un 59,5% i un 51%, respectivament, asseguren parlar bé el català.

La transmissió intergeneracional del català a Catalunya i a les Illes Balears és del 80%, i del 60% al País Valencià, segons l’últim InformeCAT de Plataforma per la Llengua, de manera que, en aquest sentit, encara hi ha esperança respecte a la llengua. Tanmateix, la descarada submissió lingüística que pateixen els catalanoparlants, que és la verdadera preocupació i amenaça per la supervivència de la llengua, no és percebuda com a tal, i encara un 50,9% dels catalanoparlants a Catalunya canvia d’idioma quan els parlen en castellà.