Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El coneixement del gallec a les ciutats gallegues és superior al del català a Barcelona

|

- Publicitat -

Les ciutats gallegues tenen un percentatge més elevat de persones que saben parlar gallec, sigui amb fluïdesa o amb dificultat, que ciutats catalanes com ara Barcelona, Tarragona, Girona o Lleida, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. L’enquesta ha estat realitzada entre la població de municipis amb més de 50.000 habitants i, malgrat dibuixar un escenari molt pessimista respecte a la imposició del castellà per sobre la resta d’idiomes, l’esperança es manté almenys a Galícia, on la població assegura tenir un ampli coneixement de la llengua.

Així, segons les dades de l’INE, les ciutats gallegues encapçalen aquest rànquing de coneixement de la llengua pròpia: Santiago de Compostel·la (92,2%), Lugo (91,9%), Ourense (91,8%), Vigo (91,4%), Pontevedra (90,9%) i Ferrol (90,2) són les ciutats on un percentatge més elevat d’habitants assegura conèixer el gallec. Sorprenentment, Vilanova i la Geltrú és la ciutat on més habitants saben català, concretament un 75%; la segueix A Corunya, i després ciutats catalanes com ara Girona (88,9%), Manresa (88%), Sant Cugat del Vallès (87,7%), Terrassa (87,1%), Sabadell (86,1%), Lleida (86,5%) i, bastantes posicions més enrere, Tarragona (83,8%).

Publicitat

Les xifres reflecteixen que aquesta dada també es tradueix a l’àmbit autonòmic, on el gallec és l’idioma més conegut dins el seu territori d’influència, amb un 83% d’habitants que asseguren parlar-lo bé. Mentrestant, a Catalunya aquesta xifra és del 75%. A les Illes Balears i al País Valencià, només un 59,5% i un 51%, respectivament, asseguren parlar bé el català.

La transmissió intergeneracional del català a Catalunya i a les Illes Balears és del 80%, i del 60% al País Valencià, segons l’últim InformeCAT de Plataforma per la Llengua, de manera que, en aquest sentit, encara hi ha esperança respecte a la llengua. Tanmateix, la descarada submissió lingüística que pateixen els catalanoparlants, que és la verdadera preocupació i amenaça per la supervivència de la llengua, no és percebuda com a tal, i encara un 50,9% dels catalanoparlants a Catalunya canvia d’idioma quan els parlen en castellà.

Et pot interessar  Convocatòria de l'OCB per a proclamar 'Sí a la llengua' el 5 d'abril a la plaça Major de Palma
Publicitat

Opinió

Minut a Minut