La llengua catalana en perill i silenci d’Òmnium
Una decisió de l’Ajuntament de Lleida ha encès els ànims i ha deslligat una contundent onada d’indignació civil i política a la ciutat. Durant la projecció d’un partit en una pantalla gegant en un espai públic, els responsables de l’acte van decidir eliminar fulminantment la retransmissió en català per passar-la al castellà. El motiu del canvi de canal va ser cedir a les xiulades i pressions d’un grup d’assistents que rebutjaven l’ús de la llengua pròpia.
Aquesta claudicació institucional ha provocat una reacció immediata i rotunda a les xarxes socials. Un dels altaveus més clars ha estat el de l’escriptor i matemàtic Ferran Montardit, qui ha criticat amb duresa la hipocresia de l’administració local: “Després ens omplirem la boca amb el Pacte Nacional per la Llengua i blablablà i a les mateixes institucions se’ls en fot”.
Després ens omplirem la boca amb el pacte Nacional per la Llengua i blablablà i a les mateixes institucions se’ls en fot. Si la @paerialleida té alguna cosa a veure amb això hauria de sortir immediatament a donar explicacions per quin motiu es va canviar l’emissió en català. https://t.co/rcaOvecT0L
— Ferran Montardit (@FerranMontardit) July 20, 2026
El Pacte Nacional per la Llengua, en evidència
El fet ha estat qualificat de “vergonya” i “submissió intolerable” per part de nombrosos ciutadans i entitats de defensa de la llengua. La crítica principal apunta directament a la contradicció de l’equip de govern de Fèlix Larrosa. Recentment, la Paeria s’havia sumat amb solemnitat al Pacte Nacional per la Llengua i havia anunciat mesures en defensa del català. No obstant això, a la pràctica, la institució ha demostrat una feblesa absoluta en arraconar el català davant d’una mostra d’hostilitat minoritària.
Exigeixen responsabilitats polítiques
La polèmica ja ha traspassat l’àmbit digital i es preveu que provoqui un terratrèmol a les comissions municipals. Diversos sectors exigeixen saber de qui va ser la responsabilitat directa —si dels tècnics contractats o d’un càrrec polític— de donar l’ordre de sintonitzar la versió en castellà. Els crítics recorden que un espai gestionat per l’Ajuntament no pot cedir al xantatge lingüístic i que s’han vulnerat els drets de la majoria dels assistents que volien seguir el partit en català.
Fins al moment, la Paeria de Lleida ha optat pel silenci i no ha ofert cap mena de justificació sobre un canvi d’idioma que molts consideren un precedent nefast per al futur del català al carrer.
