Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Florentino i companyia acusats de «constituir un càrtel per alterar les licitacions públiques»

Segons la CNMC, ACS, Ferrovial, Acciona Sacyr i fins a 12 empreses més formen una conxorxa “altament nociva per a l’interès general”

Frederic Sabartés
Frederic Sabartés 21/08/2021
Florentino Pérez, president d'ACS

Segons informa el dBalears, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) un grup de dotze empreses, entre les quals hi ha ACS, Ferrovial, Acciona i Sacyr, han constituït “un càrtel per alterar les licitacions públiques per la conservació i explotació de carreteres convocades per Foment entre el 2014 i el 2018”. Aquest anunci gairebé coincideix amb la fi dels peatges a les autopistes catalanes i quan els mateixos proveïdors i concessionàries es preparen per seguir rebent del mateix pastís, ara com a manteniment de les infraestructures.

En un comunicat emès aquest divendres, la CNMC ha anunciat el desmantellament del càrtel i la imposició d’una sanció de 61,28 milions d’euros en total per infringir la Llei de Defensa de la Competència i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. A banda de la sanció econòmica, el regulador ha prohibit a l’administració que contracti aquestes empreses, una decisió que haurà de ratificar la Junta de Contractació de l’Estat.

Les empreses que, segons la CNMC, estaven conxorxades són: Acciona, Aceinsa, Alvac, API (ACS), Audeca (Elecnor), Copasa, Elsamex, Elsan (Obrascón Huarte Laín), Ferroser (Ferrovial), Innovia (Copcisa), Matinsa (Fomento de Construcciones y Contratas) i Sacyr, SA. La CNMC subratlla l’«especial complexitat i nocivitat del càrtel per a l’interès general». En el mateix comunicat afirma que, basant-se en el grau d’implicació de cada empresa, s’han establert les sancions.

ACS, l’empresa presidida per Florentino Pérez, és la que ha rebut la multa més elevada: 11 milions d’euros. En el cas d’Aceinsa, la companyia s’ha beneficiat d’una reducció del 50% del total de la multa imposada, ja que ha aportat diverses proves que han permès a la CNMC detectar l’existència del càrtel. Més enllà de la reducció de la multa, Aceinsa podrà seguir treballant amb l’administració pública.

La Comissió Nacional del Mercat i la Competència assegura que ha pogut acreditar que el càrtel va operar entre el febrer de 2014 i el desembre de 2018, però també han detectat converses des del 2009. Aquestes 12 empreses es varen adjudicar 71 de les 101 licitacions que l’aleshores Ministeri de Foment va publicar en aquests quatre anys relacionades amb l’explotació de la xarxa de carreteres de l’Estat. El càrtel es va adjudicar més de 530 milions d’euros, el 63% de l’import total adjudicat pel ministeri.

Segons Competència, el funcionament del càrtel es duia a terme a través de reunions «per fer un cafè» on les dotze empreses establien periòdicament els criteris de coordinació de les ofertes econòmiques a presentar en les licitacions de Foment. Havien aconseguit crear un sistema on cada empresa tenia incentius per concentrar les possibilitats d’adjudicació en un nombre limitat de licitacions, aconseguint d’aquesta manera que les ofertes restants tinguessin escasses o nul·les possibilitats.

Paral·lelament, les dotze empreses presentaven ofertes a totes les licitacions, per així aconseguir que les empreses que no formaven part del càrtel i que eren realment competitives quedessin excloses del procés de contractació.