El pols del carrer ha canviat. Les dues grans organitzacions de la societat civil republicana, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, han perdut les regnes de la mobilització popular. Tot i que mantenen el poder de convocatòria massiva, la Diada de l’11 de setembre d’enguany n’és l’exemple, l’empoderament de l’1-O i el 3-O ha trastocat l’ordre organitzatiu popular que, amb la irrupció dels Comitès de Defensa de la República, ara mateix es gestiona lluny de l’espai d’influència dels partits polítics.
Segons ha pogut saber La República, la varietat de mobilitzacions, i també d’accions, està inquietant als cossos policials que, en el cas dels Mossos d’Esquadra, no es mostren cent per cent convençuts que es puguin controlar amb el dispositiu policial que està coordinant amb la Policia Nacional, la Guardia Civil i l’equip de seguretat de La Moncloa. L’escenari de descontrol s’equipara al que es va produir l’1 d’octubre on la policia, tot i exercir la repressió, no va poder evitar la votació.
“Hem de plantejar l’escenari d’una revolució”, confessa un agent dels Mossos. Tot i que la Guardia Civil i la Policia Nacional enviaran 1.000 agents per reforçar l’operatiu, la divisió dins el cos policial català és un mal de cap que alimenta la inseguretat davant la capacitat d’oferir una cobertura que no repeteixi incidents com les càrregues policials que han protagonitzat en les últimes concentracions antifeixistes.
Les convocatòries dels CDR, ANC, Òmnium, la vaga de la Intersindical i Universitaris per la República han accentuat aquest temor a una mobilització massiva que, ben organitzada, pot reproduir al món la imatge d’una ciutat que es reivindica contra els còmplices de la repressió del 155, el Gobierno del PSOE.
