Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Contes d’en Jan Bosch 270 El deu a l’esquena 4

El deu a l’esquena 4 (experiment de realisme màgic)   Quarta part Fins aquell dia podien assegurar que ni per miracle n’havien arribat de cap humà. Devien ser els d’algú […]

Joan Guerola
Joan Guerola 07/09/2021

El deu a l’esquena 4

(experiment de realisme màgic)

 

Quarta part

Fins aquell dia podien assegurar que ni per miracle n’havien arribat de cap humà. Devien ser els d’algú molt especial i que per la seva naturalesa no li esqueia anar pelat. Per tant, els havia de menester. La feien petar com a tot arreu i algú digué que n’havien sentit a parlar d’un jugador que corria tant i tant que podia arribar fins al cel. Sols ells coneixien com de lluny quedava la terra. Per bé que n’hi havia una feinada de ca l’ample que no ho vulgueu saber, els àngels s’hi entretingueren ordenant-los, si fa no fa com les estrelles en el cel, tal com cregueren que estarien bé en el cap del propietari. Quan l’àngel de missatgeria  baixà a la terra els hi va retornar. Sense necessitat de trasplantaments. Per més que el deu anava corrent, l’àngel li tocà el cap i se li anaren ordenant com abans. Tot seguit, ell jugador es persignà i, encara que no veié l’àngel, mirà cap a dalt donant gràcies.

Malgrat els abusos dels contraris, mitjançant endimoniats dribblings, rondos i canvis de ritme, els deixà fets deixalles. Brutal! Com si haguessin perdut la consciència eren soldats de goma fets miques després d’una batalla, i escampats com ovelles sense pastor.

Continuava sense aturar-se, ja li faltava menys. Els contraris l’havien d’aturar abans que s’acostés a l’àrea, encarés al porter i xutés amb l’esquerra. Era evident que els defenses s’organitzaven com les millors tropes romanes del Cèsar a punt de ser atacat l’imperi romà per les tropes de pobles bàrbars del nord.

Continuarà

Joan Guerola

https://joanguerola.com