Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

Contes d’en Jan Bosch 267 El deu a l’esquena 1

El deu a l’esquena 1 (experiment de realisme màgic)   Primera part El jugador amb el deu a la samarreta va rebre les instruccions de l’entrenador que li demanava que […]

Joan Guerola 24/05/2021

El deu a l’esquena 1

(experiment de realisme màgic)

 

Primera part

El jugador amb el deu a la samarreta va rebre les instruccions de l’entrenador que li demanava que fos creatiu i que interpretés el joc al seu gust. També li aconsellava els espais per on, sobretot, es devia moure en el camp i amb qui associar-se, amb preferència. El deu li feia cas perquè en sabia un colló de futbol i perquè no era pas un entrenador qualsevol, ja que semblava tenir facultats gairebé d’endeví, com si hagués estudiat ciències ocultes, o quelcom així. En acabat, sense més ni més, acostumava a passar el que havia predit. També tenia la facultat de convèncer-lo tant com el millor pare. Se’l creia, i de quina manera. Prou que ho sabia.

Hem de guanyar el partit, l’entrenador diu que regategi, que faci ‘croquetes’, que si no surt a la primera, que ho torni a provar, rumiava el jugador mentre acabava de protegir-se les cames posant sota de les mitges unes canyelleres que fixà amb cintes elàstiques de velcro. Potser sentí que les cames portaven una mena de gamberes de gladiador. Però no li passava per la imaginació jugar-se la vida com ells, de vegades. Espantós. A les darreries, es pentinà el cabell amb elegància d’actor de cinema per bé que no en tenia gens d’aspecte. De debò que no.

El deu lluïa la indumentària amb altivesa, però respectuós, i se sentia com més que un humà qualsevol, gairebé immortal.

Continuarà

Joan Guerola

https://joanguerola.com