El PSOE continua prenent el pèl a ERC amb els acords d’investidura que van permetre-li governar a la Moncloa. Ho hem vist primer amb l’eterna negociació per a l’oficialitat del català a la Unió Europea, promesa que encara no s’ha complert tot i que el PSOE va fer-la fa més d’un any enrere, i ho veiem ara amb l’oficialitat de les seleccions catalanes, la qual tampoc no serà una realitat, tot i les bones paraules dels socialistes. Una vegada més, es confirma l’ensarronada del PSOE, que va prometre fer oficials les seleccions catalanes; una promesa que sabia de bona tinta que no compliria, perquè la reforma de la Llei de l’Esport signada amb el PNB ja deixa clar que cap selecció autonòmica serà oficial en les mateixes categories esportives, només en aquelles on hi hagi una tradició esportiva i un arrelament més antics que els de les seleccions espanyoles.
La qüestió de les seleccions és un reclam històric de l’independentisme basc i català, però fins ara, només els bascos han pogut presenciar una competició entre la selecció espanyola i la basca. Va ser fa ben poc, durant la final de pilota basca disputada a Guernica, partit que va acabar guanyant la selecció espanyola, però que va servir per a enfrontar els dos territoris i perquè ERC recordés que aquesta qüestió formava part dels acords d’investidura tancats amb el PSOE després de les eleccions del 23-J. La diputada d’ERC Etna Estrems va fer referència a aquesta qüestió el passat dimecres, tot reivindicant que “la selecció catalana de futbol ha de tenir reconeixement internacional i competicions oficials. És una qüestió de justícia i de respecte institucional”. Estrems també criticar que “s’imposés la selecció espanyola” als esportistes catalans “a cop de llei”.
Amb tot, però, oficialitzar les seleccions catalanes de futbol, bàsquet o altres modalitats esportives resulta pràcticament impossible, tot i la promesa a l’aire de Pedro Sánchez. La clau de l’ensarronada es troba en el fet que, precisament, el compromís subscrit entre els republicans i els socialistes es limitava a “estudiar” vies per reconèixer seleccions esportives representatives de les nacions sense estat, però en cap cas suposava un canvi normatiu efectiu.
Per si no n’hi hagués prou, quan el PSOE va pactar amb el PNB la reforma de la Llei de l’Esport, ja va assegurar-se de no deixar cap escletxa per a permetre el reconeixement de les seleccions catalanes i basques en esports de masses on la selecció espanyola hi pogués sortir perdent. El pacte enrre el PSOE i el PNB va materialitzar-se amb la introducció de l’article 48.2 a la llei, el qual estableix que el reconeixement i la participació de les seleccions autonòmiques en competicions internacionals és només aplicable a esports amb “arrelament històric i social” dins d’una comunitat autònoma, o si la federació autonòmica existia abans que l’espanyola. Amb tot, també cal un aval previ del Consell Superior d’Esports.
El futbol queda exclòs, ja que no compleix aquests requisits i, a més a més, tant la FIFA com la UEFA han rebutjat reconèixer la selecció catalana i la selecció basca. Per si no n’hi hagués prou, en el cas del futbol encara fa falta tenir també el suport de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), fet que sabem que no succeirà. Així doncs, en el cas de Catalunya, l’única selecció que podria ser reconeguda com a oficial i competir contra Espanya és la selecció catalana de rugby, atès que va fundar-se abans que l’espanyola.
