Dimarts, 22 de juny de 2021 - Edició 1062
La República

Així vol ”controlar” Ciutadans si el govern implementa la República

Ciutadans ha registrat al Parlament sengles peticions de compareixença del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall; el d’Interior, Miquel Buch; i la de Cultura, […]

Redacció
Redacció 24/08/2018
El portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa / EP

Ciutadans ha registrat al Parlament sengles peticions de compareixença del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall; el d’Interior, Miquel Buch; i la de Cultura, Laura Borràs, perquè expliquin si continuen “amb el seu pla d’implantació de la República”, ha explicat en una entrevista d’Europa Press el seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa.

“Mentre que no es produeixi una intervenció més directa de l’Estat perquè la Constitució prevalgui en tots aquests àmbits, el nostre àmbit de control ha de ser en aquestes quatre parcel·les”: els Mossos d’Esquadra, la política exterior, els mitjans de comunicació i el control de la despesa de la Generalitat.

Peticions a consellers

La petició de compareixença de Borràs respon el nomenament de l’exconseller de Cultura Lluís Puig, investigat pel Tribunal Suprem arran del procés sobiranista, com a director del Programa per al desenvolupament de projectes culturals de l’àmbit internacional, adscrit a la Conselleria i que Carrizosa considera un “xiringuito”.

“És intolerable que s’estigui nomenant amb sous de 80.000 euros persones que estan fugides de la justícia”, ha criticat, i ha recordat que l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, també investigada, ha estat designada delegada del Govern a Brussel·les.

Per això, demana que Maragall expliqui el cost de les delegacions a l’estranger i la seva tasca, que Cs creu que “és únicament per aconseguir suports exteriors al procés i per parlar malament d’Espanya”, i no per promoure la cultura i les empreses catalanes.

La compareixença d’Aragonès pretén aclarir “per què van crear una oficina, que es diu pels Drets Civils, i que torna a ser un xiringuito que consumeix recursos públics” i que està orientat a enfortir el procés sobiranista.