Dilluns, 5 de desembre de 2022 - Edició 1593
La República

10 llibres per apropar-se a Joan Fuster

Amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster us oferim un recull de 10 llibres per aproximar-nos a l’autor suecà.

Redacció 23/11/2022
L'intel·lectual valencià Joan Fuster

Avui, 23 de novembre de 2022, es celebra el centenari del naixement de Joan Fuster, un dels intel·lectuals més complets de la catalanitat. Escriptor, articulista, poeta, crític d’art, crític literari i, sobretot, assagista, és una figura cabdal per comprendre el País Valencià i els Països Catalans. Amb motiu d’aquest centenari, durant tot el 2022 s’ha celebrat l’Any Fuster, un pretext per recordar aquest tòtem de les lletres catalanes de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar: exposicions, llibres, conferències, concerts i articles han buscat tornar-nos a apropar el savi de Sueca.

En aquest dia especial volem fer un recull de 10 llibres que serveixen per apropar-se a la figura de Joan Fuster des de diversos punts de vista.

1 El descrèdit de la realitat

Es tracta d’un assaig sobre la història de l’art occidental. Sovint, quan parlem de Fuster, ens l’imaginem des d’una vessant estrictament política o nacional, pensant sobre el País Valencià i la catalanitat. Aquesta obra tracta un tema d’abast universal i podria haver estat escrita per un intel·lectual de primer ordre de qualsevol lloc del món. Va ser publicat per primera vegada l’any 1954 per la mallorquina Editorial Moll. Ha estat reeditat més recentment per l’Editorial Bromera, que en fa aquesta síntesi: “El descrèdit de la realitat està format per mirades breus als diferents moments de la història de l’art amb el desig d’entendre les relacions entre les tendències de la pintura occidental i la realitat. Tanmateix, Fuster en va més enllà, ja que, entre les reflexions més purament artístiques, desgrana pensaments filosòfics, observacions sobre els hàbits socials i les doctrines religioses.”

2 El País Valenciano

El llibre “El País Valenciano” és una guia de viatges que va ser publicada per l’Editorial Destino l’any 1962. La mateixa editorial va dedicar volums semblants a diversos territoris de l’estat. Josep Pla va fer els llibres de Catalunya i de les Illes Balears per a la mateixa col·lecció. Per bé que es tracta d’un llibre sense massa càrrega política i que és una útil guia per conèixer tots els racons del territori valencià, “El País Valenciano” va ser el pretext que va utilitzar el blaverisme espanyolista per començar a atacar Joan Fuster amb virulència. Van començar a acusar-lo de menysprear els valencians a partir de frases tretes de context i abonant polèmiques absurdes. Entre d’altres coses, l’acusaven de dir que “els valencians mengen rates” per haver explicat que a la paella s’hi havia arribat a posar un rosegador anomenat rata de marjal. Rere aquesta agressivitat s’hi amagaven qüestions ideològiques i també personals. Alguns dels més crítics amb Fuster eren autors de segona categoria que no podien pair que Destino hagués fet un encàrrec tan significatiu a Fuster. Aquest volum l’haureu de buscar a les llibreries de vell mentre no hi hagi cap editorial que s’animi a reeditar-lo.

3. Fuster per a ociosos

Es tracta d’una antologia de textos de Joan Fuster seleccionada pel periodista xativí Xavier Aliaga. Com el seu nom indica fent una picada d’ullet al “Diccionari per a ociosos” fusterià, és un llibre que vol ser una aproximació primerenca a l’obra de Fuster a mode d’introducció a través d’una acurada selecció. Un primer contacte que després permeti al lector novell seguir-hi aprofundint amb altres lectures. Editat per Sembra Llibres, segons aquesta editorial la publicació del llibre està pensada per obrir “una porta d’entrada a l’univers fusterià” i esdevé “una compliació bàsica i imprescindible”. El volum va il·lustrat amb dibuixos de l’artista valenciana Aitana Carrasco.

4. Joan Fuster i el pensament nacional

L’historiador Antoni Rico estudia en aquest llibre el Joan Fuster més polític. Publicat per l’Editorial Afers, el volum analitza la influència del pensament nacional de Joan Fuster en les diferents cultures polítiques dels Països Catalans entre 1962 i 1992. Ho fa a partir d’un concepte molt concret: «cultura política». Superant els marges en què la ciència política situa el terme, la concepció històrica d’aquest serveix a l’autor per a resseguir cronològicament l’impacte de conceptes com «Països Catalans», «catalanitat», «valencianitat» o «regionalisme», entre d’altres. La influència fusteriana va ser molt més transversal del que de vegades es pensa. Davant concepcions com «la història de les idees», Antoni Rico planteja l’anàlisi de «les idees en la història» partint de la premissa que recepció no vol dir assumpció. Fuster impactà en tothom, en una societat que necessitava noves idees, nous plantejaments. L’antifranquisme el sacralitzà i el règim el criminalitzà. La Transició i l’autonomia van fer la resta.

5. Consells, proverbis i insolències

Una de les vessants literàries més conegudes de Joan Fuster és la d’escriptor d’aforismes. Reflexions breus però contundents i ben resoltes. El Twitter abans de Twitter. Alguns d’aquests aforismes han gaudit d’una gran fama i encara avui dia s’empren en discursos de tota mena. N’és un exemple aquell que diu “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Aquest recull titulat “Consells, proverbis i insolències” va ser publicat per primera vegada l’any 1968 però Ara Llibres l’ha reeditat aquest 2022 amb motiu de l’Any Fuster. L’expliquen així, els d’Ara Llibres: “Plens d’humor i intel·ligència, el miler d’aforismes que trobareu en aquest llibre són un exercici de seducció intel·lectual d’una vigència colpidora. Ja tractin sobre filosofia, literatura, art o consells per a la vida pràctica, les reflexions esmolades de Joan Fuster són una deliciosa invitació al pensament d’un assagista extraordinari i un conversador irònic de fortes conviccions.”

6. Matar Joan Fuster (i altres històries)

Joan Fuster va ser víctima de dos atemptats terroristes que podrien haver-li costat la vida. La transició al País Valencià, lluny de ser modèlica, va caracteritzar-se per la violència espanyolista i ultradretana. Aquest terrorisme sovint es practicava amb la connivència de determinats mitjans de comunicació i dels aparells de l’estat. L’objectiu era clar: separar el País Valencià de la catalanitat, escampar el terror entre aquells que ho somiaven possible i coartar els anhels d’autogovern dels valencians. Fuster s’havia convertit en la cara més visible, en el pensador de capçalera de tots els que creien en la llibertat del País Valencià. El periodista Francesc Bayarri recull en aquest treball investigacions periodístiques sobre l’atemptat que va patir el suecà a casa seva el dia 11 de setembre de 1981. Li van col·locar dos artefactes explosius a casa seva que van provocar danys a l’habitatge i que podrien haver ocasionat una tragèdia. Ha estat publicat per la Companyia Austrohongaresa de Vapors.

7. De viva veu

Joan Fuster era poc propens a l’escriptura autobiogràfica però era un gran conversador. L’estudiós i escriptor Isidre Crespo va voler aplegar les entrevistes que s’havien fet a l’escriptor per tal de recollir la seva propensió al diàleg i per omplir el buit de literatura autoreferencial de l’autor. La primera edició d’aquest llibre va sortir l’any 2003 ajuntant una seixantena d’entrevistes. Ha estat reeditat aquest 2022 afegint-hi divuit entrevistes més, incloent-hi un retrat de Montserrat Roig. Tal com ha explicat Xavier Serra a La Veu dels Llibres: “la major part de les entrevistes afegides al nou volum pertanyen als anys que van del 1977 al 1983, l’època més turbulenta, i mostren de manera claríssima un Fuster militant i combatiu, que no es feia enrere ni un mil·límetre encara que els grupuscles blavers més violents li enviessin notes anònimes i li posessin bombes.” Ha estat publicat per l’Editoral Afers.

8. Escrits de combat

És un recull dels textos més reivindicatius de Joan Fuster. Remetem-nos al que va explicar Ramon Moreno en aquest mateix diari: “Són sis els opuscles aplegats en aquests volum: Qüestió de noms (1962); El blau en la senyera (1977); Ara o mai (1981); País Valencià, per què? (1982); i Cultura nacional i cultures regionals als Països Catalans (1983). Son uns textos que ofereixen les reflexions de Joan Fuster sobre diferents aspectes de la identitat catalana, entesa de manera global, amb  les pertinents referències als Països Catalans, del qual en va ser “el màxim promotor i defensor”, com diu Carod-Rovira. Bandera, llengua, territori, cultura nacional, País Valencià, són alguns dels mots que Fuster desenvolupa com a conceptes, amb la seva anàlisi lúcida i clara, i la seva intransigència argumental, ben estructurada, ben explicada.” Publicat per l’Editorial 3i4

9. Diccionari per a ociosos

Diccionari per a ociosos, aplega, sota la forma de diccionari fictici, una sèrie d’assaigs molt diversos, que comprèn des d’aforismes fins a textos d’una extensió mitjana. La temàtica del llibre és heterogènia: parla -d’una manera desimbolta i, sovint, provocativa- sobre l’amor, la bellesa, la bestieses, el nacionalisme, la novel·la o el sexe, amb un punt de vista radicalment subjectiu, propi del gènere iniciat per Michel de Montaigne. Publicat per primera vegada l’any 1954, aquesta obra de Joan Fuster ha estat reeditada per Edicions 62.

10. Nosaltres, els valencians

Es tracta de l’assaig més conegut de Joan Fuster, un llibre que va ser publicat per primera vegada l’any 1962 i que ha estat objecte de múltiples reedicions. Segons l’Enciclopèdia Catalana  es tracta d’un llibre “bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.” Fuster fa una aproximació a la història del País Valencià i el connecta amb la resta de la catalanitat. N’estudia l’economia, els origens, les poblacions i els trets característics. Fuster, que afirmava, parafrasejant Jaume Vicens Vives que no havia trobat mai una reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià i que per aquest motiu es considerava obligat a desxifrar-la, trencava amb el valencianisme precedent, en considerar-lo “provincial” i “sucursalista”, i trencava també amb el treball històric i sociològic realitzat fins aquell moment, acusant-lo de patir d’una “deplorable i indecorosa miopia nacional“. Per tant, “Nosaltres, els valencians” vol ser el text fundacional d’un valencianisme modern, amb horitzó nacional propi, allunyat de la folklorització i del regionalisme inofensiu. L’escriptor valencià Jaume Pérez Montaner va dir que “la seva significació històrica ha estat tan remarcable que hom pot parlar des de la nostra perspectiva actual d’un abans i un després d’aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i a la consciència nacional del País Valencià”. Es pot trobar publicat en format de butxaca per un preu molt econòmic.