ACN Barcelona.- Si a ‘Història mundial de Catalunya’ Borja de Riquer es fixava sobretot en els fets, ara ‘Vides catalanes que han fet història’, publicat per Edicions 62, se centra en les persones amb 120 biografies de figures destacades i representatives del país escrites per un centenar d’especialistes. Borja de Riquer destaca que han buscat “gent coneguda i no tan coneguda amb personatges relativament rellevants i altres que cal rescatar perquè és necessari que el gran públic els conegui”. Entre aquestes personalitats hi ha Guifré el Pelós, Jaume I, Ramon Berenguer IV, Ausias Marc, els Güell, Jaume Balmes, Joan Prim, Francesc Pi i Maragall, Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Lluís Companys, Salvador Dalí o Mercè Rodoreda.
Les 120 biografies que es recullen el volum, d’àmbits i èpoques molt diversos, són un mirall a través del qual els lectors es podran endinsar en el passat de Catalunya. Al costat de figures destacades, algunes de poc conegudes però representatives d’una època o d’un grup social determinat, “hi ha itineraris ortodoxos, altres d’heterodoxos i transgressors, trajectòries complexes i polèmiques, reflex de la varietat i pluralitat del país”.Borja de Riquer creu que la capacitat de penetració que pot tenir una biografia és superior a molts dels llibres canònics d’història més acadèmica. El director del volum ha manifestat que es combina al llibre oferir les darreres aportacions i tesis que sovint són polèmiques i discutibles, ha afegit. “Alguns autors entren al debat del personatge i hi diuen la seva amb un cert rigor”. Ha apuntat que inclou biografies innovadors amb idees noves i s’han combinat autors veterans i autors més joves. Ha posat com exemple alguns dels articles com el dedicat a Agustí Calvet, Gaziel, escrit per Manuel Llanas, on es publica una carta inèdita fins ara de Gaziel, en la qual diu que s’ha “decebut d’Espanya” i “convertit en separatista platònic perquè la independència és impossible, però estar amb Espanya també”. Borja de Riquer ha destacat que han fet un esforç per incloure el màxim de dones que creien que tenien rellevància o que eren representatives d’un grup social o d’una circumstància. “A vegades no són noms molt coneguts, però sí molt representatius d’un moment, d’una professió o unes circumstàncies”. Així mateix, ha afegit, també hi ha noms coneguts i importants. Han deixat fora aquells que s’havien tractat amb un cert aprofundiment a ‘Història mundial de Catalunya’.Pel que fa el món contemporani, Borja de Riquer ha explicat que posteriors a la Guerra Civil hi ha dos polítics que són Joan Antoni Samaranch i Josep Benet. “No hem entrat a més contemporanis a la transició perquè la majoria estan vius. Jo no volia posar polítics vius en aquest llibre”. Textos Alguns dels textos són ‘Indíbil i Mandoni, reis del poble ibèric del ilergets’, escrit per Joan Sanmartí; ‘Duoda, la comtessa escriptora educadora’, escrit per Josep M. Salrach; ‘Ramon Berenguer IV. Entre la guerra i la diplomàcia’, d’Antoni Virgili; ‘Arnau de Vilanova. Entre la medicina i la religió’, de Sebastià Giralt; ‘Ausias Marc: l’home d’acer, i carn i fusta’, de Ferran Garcia-Oliver; ‘Joanot Martorell, el cavaller que escrigué el Tirant’, d’Antoni Ferrando i Francés; ‘Rafael Casanova, el darrer conseller en cap de Barcelona’, d’Agustí Alcoberro; ‘Antoni Viladomat. D’artesà a artista’ de Francesc Miralpeix Vilamala; ‘Antoni Maria Claret. Activista religiós i eclesiàstic influent’ de Jordi Figuerola Garreta. Altres textos són: ‘Jaume Balmes. Improbable catolicisme per a una societat industrial’ de Josep M. Fradera; ‘Valentí Almirall. El primer líder del catalanisme polític’ de Josep Pich Mitjana; ‘Jacint Verdaguer. Geni de la terra, remuntador de la poesia catalana als cels europeus’ de Pep Paré; ‘Francesc Macià. Cabdill i president de Catalunya’, d’Enric Ucelay-Da Cal; ‘Enric Prat de la Riba. Entre la nació i l’estat català’ de Joan Esculies Serrat; ‘Francesc Cambó. Un home amb moltes passions’ de Borja de Riquer; ‘Lluís Companys. La personificació de la complexitat catalana’ d’Arnau Gonzàlez i Vilalta; ‘Antoni Rovira i Virgili. Un intel·lectual compromès’ de Josep Maria Roig Rosich; ‘Juan Antonio Samaranch. Un home de la situació’ de Josep M. Muñoz; ‘Salvador Dalí. La conquesta de l’irracional’ de Fèlix Fanés; ‘Carmen Balcells. L’agent literària’ de Carles Álvarez Garriga; ‘Josep Fontana. L’historiador que feia pensar la gent’ de Borja de Riquer, o ‘Montserrat Caballé. Un fil de veu per a l’eternitat’ d’Imma Merino Serrat. Assessors Entre els assessors del llibre hi ha, Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i autor de ‘La guerra de Sucesión de España’ (2010); Margarida Casacuberta, doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona; Isabel Rodà, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Josep M. Salrach, professor d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra.
