Un programa pioner d’ingrés a domicili del Clínic redueix un 20% l’hospitalització de menors amb trastorns mentals

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’Hospital Clínic de Barcelona ha consolidat el primer programa de l’Estat d’ingrés a domicili per a menors amb trastorns greus de salut mental. La innovadora iniciativa ha permès reduir en un 20% les hospitalitzacions d’aquests pacients i ha fet caure un 70% les visites a urgències en els sis mesos posteriors a l’ingrés domiciliari. El model se centra en proporcionar atenció mèdica i psicoterapèutica especialitzada a infants i joves de manera similar a la que tindrien a la planta d’hospitalització però en el seu entorn familiar. L’objectiu és adaptar el tractament a les necessitats individuals dels pacients i les seves famílies. Des del seu inici, al juny de 2021, han ingressat al servei 166 pacients. L’estada mitjana ha estat de 20 dies. 

Amb el nou programa els professionals de la salut treballen en estreta col·laboració amb les famílies per donar una atenció personalitzada tenint en compte l’entorn familiar, escolar i social del pacient. A més, supervisen la transició a activitats de la vida diària que han quedat interferides amb la patologia. 

Publicitat

“L’entorn proporciona més comoditat pel pacient, major adherència i continuïtat al tractament, més implicació de la família i evita els riscos de l’hospitalització psiquiàtrica, sent més eficient en termes de despesa”, ha destacat el centre en un comunicat.

El programa està dirigit per un equip multidisciplinari format per una psiquiatra infantil i dues infermeres, i integrat al dispositiu d’hospitalització domiciliària de l’hospital. 

Disposa de cinc llits i està dissenyat per tractar una àmplia gamma de trastorns com ara trastorns de l’espectre autista, trastorns psicòtics, trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, trastorn obsessiu-compulsiu, trastorns de conducta i trastorns alimentaris. 

El pla de tractament és personalitzat per cada pacient i inclou visites diàries els set dies de la setmana pel professional en psiquiatria o infermeria, així com coordinacions amb serveis socials i escoles. 

<strong>Un model adaptat</strong>

L’hospitalització domiciliària de menors amb psicopatologia aguda es planteja com un recurs per alguns pacients on el procés de recuperació implica una reorientació de l’individu i la implicació de la seva família en el procés terapèutic. Es dona un paper central a les estratègies d’afrontament en l’entorn natural i l’apoderament del pacient i la família, fet que redueix clarament l’estigma associat a l’hospitalització. 

D’aquesta manera, es permet que el menor tingui un tractament més intensiu, sobretot treballant amb les seves famílies, en un entorn més ecològic, sense els aspectes més negatius d’un ingrés hospitalari, i amb estreta col·laboració amb els pares. 

L’hospital també disposa del Programa d’Intensificació Domiciliària (PID), que dona una atenció integral i facilita l’accessibilitat a la cura en salut mental als menors i les seves famílies amb més dificultats per vincular-se als recursos habituals.

Des de l’inici del programa, al desembre de 2022, s’han atès 32 pacients menors, amb 481 intervencions a domicili, escola i altres entorns favorables. 

La recuperació i vinculació posterior als recursos comunitaris de salut mental ha estat positiva en el 98% dels casos. El programa depèn de l’equip comunitari d’atenció comunitària pels infants i adolescents del districte Eixample (CSMIJ). Els propis professionals del CSMIJ identifiquen a les famílies amb un menor amb psicopatologia greu, sovint amb un important impediment funcional, i s’inicia una intervenció compartida, al domicili i en ocasions també al CSMIJ. La participació d’una educadora social i un terapeuta ocupacional facilita intervencions educatives a l’entorn natural del menor.  

Aquestes iniciatives es van iniciar com a resposta a la crisi post-pandèmia caracteritzada per l’augment de la demanda a urgències de problemes de salut mental en infants i adolescents i la consegüent sobrecàrrega de la xarxa assistencial. El bon funcionament dels dos equips ha contribuït a millorar la qualitat de vida dels menors amb trastorns mentals, així com a disminuir de forma notable la necessitat d’assistència hospitalària.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió