Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Un estudi de la UAB determina que la població menys formada viu menys i amb pitjor salut

ACN Cerdanyola del Vallès.-Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) determina que la població amb menys nivell educatiu viu menys anys i amb una […]

Avatar
Agències 28/06/2021

ACN Cerdanyola del Vallès.-Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB) determina que la població amb menys nivell educatiu viu menys anys i amb una salut pitjor que la gent que rep formació. Es tracta de la primera vegada que s’analitzen de manera simultània les desigualtats en salut i mortalitat en la població de tot l’Estat, segons detalla el centre en un comunicat. Per elaborar-lo, els investigadors han utilitzat dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en el període 2017-19. En l’informe es detalla que aquells ciutadans amb menors estudis tenen menys expectatives de vida, concretament de cinc respecte els que sí que tenen formació en el cas dels homes, i de poc més de tres en el cas de les dones.

L’estudi assenyala que hi ha una major desigualtat en l’edat a la mort, de manera que entre la població amb una educació primària o inferior supera en un 27% en els homes, i en un 23% en les dones, a l’observada entre els que posseeixen estudis superiors. Entre la població amb educació superior, i en les dones també amb estudis secundaris, les durades de la vida no només són de mitjana més extenses, sinó que també són més homogènies, reflectint més equitat en la supervivència.Les causes que s’atribueixen a aquesta mortalitat es relacionen amb els comportaments i els estils de vida, com per exemple, el consum de tabac o alcohol, i que tenen un pes relatiu més gran en els homes que en les dones. Dels 30 als 49 anys, entre les principals causes evitables que presenten diferències significatives de mortalitat entre nivell educatiu baix i alt, es troben el càncer de pulmó, les malalties isquèmiques i els accidents de trànsit en els dos sexes, a més dels suïcidis, la resta d’accidents i les morts per consum d’alcohol o de drogues en els homes, i les cerebrovasculars en les dones. A la població de 50 a 74 anys es donen diferències significatives de mortalitat entre nivells educatius, entre altres causes, en les malalties isquèmiques, en les cerebrovasculars i en el càncer colorectal en ambdós sexes, a més del càncer de pulmó i de fetge en homes, i d’úter en dones. La relació a major educació, menor mortalitat evitable, presenta una significativa excepció en el càncer de pulmó en les dones de 50 a 74 anys, ja que va ser entre les més instruïdes en les que es va estendre primer l’hàbit del tabaquisme, mentre que en les cohorts més recents les taxes més elevades ja es donen en les dones amb nivell educatiu baix.Salut desigualL’informe assenyala també que la població menys formada presenta una major desigualtat en matèria de salut. En dones, el nombre mitjà d’anys que poden esperar viure en bona o molt bona salut a partir dels 30 anys és de 29,5 anys entre les menys instruïdes i de 44,2 anys entre les que tenen educació superior, és a dir, més de 14 anys de diferència, un 50% més. Aquests valors són de 30,9 i de 41,0 anys en els homes, és a dir, uns deu anys de diferència, un 33% més dels d’estudis superiors.Sobre el estat de salut autopercebut, a partir dels 30 anys, els homes amb menors nivells d’educació, tenen una expectativa de vida sense limitacions 8 anys inferior a la dels més instruïts, mentre que en les dones aquesta diferència s’aproxima als 11 anys.