ACN Girona – Treballadores que fan atenció a domicili de l’empresa pública SUMAR denuncien “estar sotmeses a patiment i precarietat”. Les empleades -aquí, més del 90% de la plantilla són dones- critiquen en una carta que treballen més hores de les que pertoquen, que han d’assumir els quilometratges i que, “amb l’únic objectiu d’estalviar-se diners”, s’ha reduït el temps d’atenció a les persones. L’escrit s’ha enviat al director general de SUMAR, Estanis Vayreda, però les treballadores també l’han fet públic i extensiu a les administracions per a les que presten servei. Critiquen que el seu sector està “maltractat” i que, tot i que elles són “vocacionals”, se senten “obligades a marxar perquè la situació és insostenible”.
A la carta oberta, treballadores de deu territoris diferents del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) contractades per SUMAR denuncien la seva situació laboral i remarquen que estan abocades al “patiment” i a la “precarietat”. La missiva està adreçada directament al director general de l’empresa, Estanis Vayreda, però també a la Generalitat, als consells comarcals, als sindicats, a la patronal del sector i al conjunt de la població per donar a conèixer les condicions de treball.
La carta comença amb un seguit de preguntes-denúncia com ara per què no tenen contractes d’acord a les hores reals treballades fent que, en la majoria dels casos, acabin fent “amb escreix” un 40% que les fixades per conveni. “Li diuen bossa d’hores. Quin interès li reporta a l’empresa aquesta pràctica”, es pregunten les empleades.
També qüestionen la “pràctica habitual” cap a les empleades de l’àmbit rural que hagin d’assumir desplaçaments de deu, vint o trenta quilòmetres “per a únic servei” i que n’assumeixin el cost: “Coneix algun sector on el treballador posi el seu vehicle, el seu temps i que pagui bona part dels quilòmetres amb contractes de 15 o 20 hores setmanals?”, critiquen alhora que denuncien haver de “posar diners per treballar”. I les empleades fan un càlcul per evidenciar el greuge: haver d’assumir el desplaçament per una hora de servei “a menys de 9 euros”.
Les treballadores lamenten, a més, que “en connivència amb la Generalitat” i “amb l’únic objectiu d’estalviar-se diners” han retallat en deu minuts el servei a l’usuari. “També ha de saber que, com a conseqüència de la falta de personal, hi ha usuaris que queden dies descoberts de serveis o atesos a deshores per cobrir les seves necessitats vitals”, subratllen.
A la carta, remarquen que és incomprensible que SUMAR no sol·liciti un increment de pressupost per poder respectar l’apujada del conveni col·lectiu, que situen en el 8%: “No té cap sentit que diguin que apliquen el conveni per tot però no per a les pujades salarials”.
“Totes aquestes pràctiques i algunes més”, exposen, afegeixen “patiment mental” a les treballadores que s’afegeix a la duresa de la mateixa feina i sostenen és per això que el servei d’atenció a persones dependents “no troba personal”. “Som un sector menyspreat i maltractat, un sector públic que està en mans d’empreses, amb unes professionals vocacionals però obligades a marxar perquè la situació és insostenible”, critiquen.
Finalment, també interpel·len les administracions públiques com a “corresponsables” del servei sobre si seguiran “tolerant aquestes males pràctiques”. “Ens calen respostes”, conclou la carta subscrita per empleats de l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, l’Alt Urgell, el Berguedà, Figueres, Gironès, Garrotxa, Selva, Pla de l’Estany i Ripollès.
