ACN Terrassa – El Consorci Sanitari de Terrassa impulsa un projecte pioner de realitat virtual immersiva per pal·liar els efectes cognitius del tractament de la quimioteràpia. La iniciativa s’anomena Oncobrain i també l’impulsen l’empresa tecnològica Broomx i el Programa Domum de la Fundació Nous Cims. El projecte, que s’ha presentat aquest divendres al matí a l’Hospital Universitari de Terrassa, cerca mostrar els efectes beneficiosos de la cognició en pacients oncològics. Es calcula que al voltant del 60 o el 70% de les persones tractades amb quimioteràpia desenvolupen problemes cognitius com alteracions de la memòria o de l’atenció o alteracions en la funcionalitat. Cada cop hi ha més evidència sobre l’impacte d’aquest efecte conegut com a ‘chemobrain’.
La responsable de la Unitat de Neuropsicologia del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), Maite Garolera, ha exposat que el públic objectiu de l’Oncobrain són “persones amb càncer de 18 a 65 anys que han rebut tractament amb quimioteràpia”.
Garolera ha considerat “bastant freqüent però dissortadament molt desconegut” que aquestes persones pateixin canvis a la memòria, l’atenció o la velocitat per pensar, per organitzar-se i per planificar-se.
Per fer-hi front, el CST ha dissenyat una recerca utilitzant la realitat virtual immersiva sense ulleres on, en grup, els pacients tenen la sensació d’entrar dins un espai extern real. “Això ens permet generar exercicis que adaptem a les necessitats de cada una de les persones”, ha afegit. Són exercicis que passen pel ‘mindfulness’, per l’estímul de les capacitats cognitives o per l’activitat física.
De manera gràfica, Ignasi Capellà, cofundador de Broomx, ha destacat que aquests sistemes de projecció amb realitat virtual immersiva són “la tecnologia que permet transformar l’habitació de l’hospital en el mercat de la Boqueria o en un aquari”, i ha assegurat que una de les premisses que es marcaven per desenvolupar el projecte era crear un món virtual que permetés que la persona que hi entri no perdi el contacte humà amb la persona del costat. Per això van buscar la manera de “convertir-ho en una experiència grupal”.
“Durant aquests tres anys hem fet una tasca immersiva per aplicar aquestes tècniques i els continguts que poden ser interessants per als exercicis de rehabilitació cognitiva. En aquest temps hem vist la importància i els efectes de la tecnologia virtual en l’àmbit humà i sanitari”, ha conclòs.
En aquest sentit, Garolera s’ha referit a les proves que s’han fet fins ara i ha assegurat que s’ha aconseguit “fer canvis en l’atenció i, en proves executives, en la capacitat de poder inhibir”. També han comprovat un canvi en l’estat d’ànim i en la qualitat de vida.
