ACN Barcelona – La periodista Sonsoles Ónega ha guanyat el 72è Premi Planeta de Novel·la lliurat aquest diumenge a la nit en un sopar al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ho ha fet amb l’obra ‘Las hijas de la criada’, que ha presentat sota el títol ‘Otoño sin ti’ i el pseudònim de Gabriela Monte. L’obra finalista ha estat ‘La sangre del padre’, d’Alfonso Goizueta, que ha presentat sota el pseudònim de Luis Parterrío i sota el títol ‘El rey del este’. L’obra guanyadora narra la història de tres dones lluitadores d’una família d’empresaris gallecs i el seu imperi. Pel que fa a la novel·la finalista, tracta sobre les dues cares d’Alexandre el Gran, que després de l’assassinat del seu pare emprèn una expedició que s’acabarà transformant en pura ambició.
Ónega ha explicat que la seva novel·la està ambientada a Galicia, al voltant del 1900, i que tracta sobre tres generacions que van fer “d’una llauna, un imperi”. En aquest sentit, el llibre parla de la “indústria de la conserva” a través d’una família d’empresaris, així com el destí, agafant com a punt inicial “una venjança cruel que marca els personatges i les seves vides”, concretament un intercanvi de nenes quan aquestes encara eren nadons.
L’escriptora també ha deixat clar que conté “amor i veritat”, i que se sustenta en uns personatges que “no són fràgils ni dèbils”, sinó “dones valentes” que van treballar el mar durant 100 anys “sense cap reconeixement”. De fet, la periodista – durant el seu discurs inicial – ha volgut dedicar el premi a les “escriptores amb fills i als fills de les escriptores”, deixant clar que ha estat el repte “més exigent” al que s’ha enfrontat.
També ha volgut dedicar la part final a reivindicar la importància de la lectura. “No hi ha un ciutadà més ben armat que un que llegeix”, ha assegurat, “espero que es venguin molts llibres i que se’n deixin molts a les biblioteques”. La periodista ha detallat que el projecte li ha portat tres anys de feina i ha avançat que ja es troba treballant en un de nou.
<strong>Un dels finalistes més joves</strong>
Pel que fa al finalista, un dels més joves de les 72 edicions del premi, ha relatat que es tracta de la seva primera novel·la, i que aquesta va més enllà de “l’aventura i la batalla” i que se centra molt en “l’ésser humà”. Així, ha detallat que transcorre al llarg de la vida del protagonista i repassa la seva “evolució” a través de la recerca de la llibertat, l’amor i l’amistat amb el seu millor amic, així com amb la resta de generals. “Volia centrar-me també en la vida personal d’Alexandre, que sempre s’havia presentat més aviat com el gran psicòpata”, ha afegit.
Pel que fa a les motivacions que l’han portat a presentar-se, ha deixat clar que “sempre ha tingut la necessitat d’escriure” i que és el que vol seguir fent més endavant. En aquest sentit, ha insistit que li agrada i li interessa “el món antic” i ha assenyalat que ja va fer una primera novel·la que es va autopublicar.
<strong>Publicació prevista pel 8 de novembre</strong>
El membre del jurat i escriptor Juan Eslava ha valorat positivament els premis d’enguany, deixant clar que es tracta de dues obres de molta qualitat. En el cas de Goizueta ha deixat clar li ha sortit una novel·la rodona, i que tot i que sempre ha defensat que “per fer-ne una de bona es necessita força maduresa i haver viscut i llegit molt”, en aquest cas tot i ser molt “jove”, li ha sortit “fantàstica”. Pel que fa a Ónega ha destacat que l’obra “t’atrapa” des del principi i que resulta realment apassionant. “No vaig ni prendre cap nota”, ha admès.
En quant als pseudònims, en el cas de la guanyadora va optar per fer servir el títol d’una novel·la no publicada que tenia. El finalista va optar per fer servir el primer títol que va pensar. Com a pseudònim del nom, en aquest darrer cas, va utilitzar el d’un personatge d’un conte inèdit que va escriure. Les dues obres ‘Las hijas de la criada’ i ‘La sangre del padre’ es publicaran el 8 de novembre.
<strong>Un premi d’un milió d’euros</strong>
El Planeta és un premi que es remunta a l’any 1952. Actualment el guardó és d’un milió euros per al guanyador i de 200.000 euros per al finalista, la qual cosa el converteix en el més generós del món per a novel·les inèdites. L’edició d’enguany ha tingut un total de deu finalistes d’entre les 1.129 obres que s’han presentat, la qual cosa suposa una xifra rècord d’aspirants.
Les resta d’obres finalistes d’aquest 2023 eren ‘Sexudario’ de Mar de Mármara (pseudònim), ‘Dexados’ de Lorenzo Fernández Prieto, ‘Verlas venir’ de Francisco-José Torres Alborch, ‘El reencuentro’ de Tintaleve (pseudònim), ‘Lágrimas en el fondo del mar’ de Clara Isabel Aguilar Esteban, ‘Li Qingzhao’ de Pilar González España, ‘Otro cielo’ de Elizabeth Gothelf i ‘Sombras en la pared’ de Karla Munich (pseudònim).
El jurat del premi l’ha integrat José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, com a secretària amb vot. A la gala d’enguany hi han acudit nombroses personalitats com la ministra de Treball, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
