ACN Barcelona – L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha confiat que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’extradició de l’exconseller Lluís Puig afavorirà altres col·lectius internacionals. Ho ha dit aquest dimarts en l’acte de presentació de l’estudi ‘Confiança mútua, drets fonamentals i “grups objectivament identificables”‘, coordinat per Neus Torbisco i basat en la decisió del TJUE, que avalava denegar una euroordre si s’acredita que l’afectat pertany a un “grup objectivament identificable”, com seria l’independentisme català.
L’estudi és un treball “a disposició de tot el món” que pot ser d’especial interès “per als advocats que es trobin amb aquests casos” de minories religioses, culturals, nacionals o ètniques. “Emparant-se en aquesta jurisprudència tenen una capa de protecció molt gran. És una aportació molt rellevant que hem fet de Catalunya al dret europeu”, ha destacat.
Puigdemont ha participat telemàticament a la presentació de l’informe, que s’editarà en format llibre en diversos idiomes i gira al voltant del sistema d’extradicions europeu, basat en la confiança entre estats però que ara incorpora “unes salvetats” arran de la sentència del TJUE, que genera jurisprudència. Físicament a Barcelona, Torbisco ha ecplicat que “contràriament a la narrativa que es fa que hi ha uns senyors que es van fugar per eludir la justícia”, la cort europea ha reconegut una persecució a l’independentisme català pel fet de ser una minoria. Ha estat fruit, ha considerat, de la lluita legal dels exiliats en diferents països: “No és un estat que ha rebutjat les euroordres, són quatre”.
A partir de la sentència del TJUE, ha relatat, els tribunals europeus “han d’aplicar un grau més elevat d’escrutini” quan hi hagi la sospita que un investigat “és objecte d’una discriminació o d’una vulneració de drets humans pel fet de pertànyer a un grup”. En aquest sentit, l’informe assenyala que el sobiranisme català és víctima d’una “discriminació injustificada” per part de l’estat espanyol, que ha emprat “un arsenal d’eines repressives” contra activistes independentistes i ha tractat com a rebel·lió, sedició o malversació actes que el document veu com a desobediència.
També hi veu exemples en l’espionatge a independentistes, especialment en el cas de la intervenció de comunicacions amb advocats, la qual cosa corromp el dret a un judici just i, per tant, posa en qüestió la “confiança pràcticament cega” entre estats a l’hora d’extradir investigats per delictes.
