ACN Barcelona – L’editorial Navona publicarà a la tardor d’enguany una novel·la inèdita de Manuel Vázquez Montalbán, en la qual l’autor va canviar noms de personatges i indrets per saltar-se la censura. El professor i expert en l’obra de l’escriptor José Colmeiro va descobrir per casualitat la novel·la entre els documents del Fons Manuel Vázquez Montalbán a la Biblioteca de Catalunya. La novel·la era en una de les caixes del Fons, catalogada amb l’etiqueta ‘1962-65’, cosa que certifica que efectivament, s’està davant de la primera obra literària de Vázquez Montalbán, destaca Navona.
El material, que havia estat lliurat per la família de l’escriptor el 2016, no s’havia posat a disposició dels estudiosos fins el 2020, un cop acabada la catalogació.
Entre 1962 i 1965, l’autor només havia publicat un llibre d’assaig, Informe sobre la información (1963), i encara fal- taven uns anys per a la publicació del seu primer llibre de poesia -Una educación sentimental (1967)- i de les seves primeres obres de narrativa, Recordando a Dardé (1969) i Yo maté a Kennedy (1972).
Un cop escrita, Vázquez Montalbán va presentar aquesta novel·la al premi Biblioteca Breve, com apareix escrit a la primera pàgina del manuscrit ara trobat, i no va guanyar-lo. A partir d’aleshores, l’obra va quedar apartada en un calaix per raons que no es coneixen, ha apuntat Navona en un comunicat.
L’editorial ha remarcat que s’està davant “un descobriment de summa importància no només perquè és la primera novel·la de l’autor, sinó perquè es tracta d’una història extraordinària i vibrant, narrada en primera persona, en la qual el protagonista és clarament un alterego de l’autor”.
Al llibre, del qual encara no se n’ha anunciat el tíol, s’hi descriu com era la Barcelona dels anys 60 i es parla amb cruesa de la vida a la presó i la lluita anti-franquista en la clandestinitat.
<strong>Censura</strong>
Per tal d’esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la, com Admunsen, Ilsa o Laarsen i tot i que la ciutat on transcorre l’acció és clarament Barcelona, ell l’anomena Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos. Navona ha destacat que “el canvi de noms i indrets era un mecanisme típic dels escriptors i periodistes de l’època per saltar-se la censura franquista, i és evident que, llegint la novel·la, Vázquez Montalbán això ho tenia totalment present”.
El manuscrit trobat va ser escrit en una màquina d’escriure tradicional a tres tintes (negra, blava i vermella) i corregit després a mà pel propi autor, cosa que certifica que el text va ser revisat i enllestit pel mateix Manuel Vázquez Montalbán abans de presentar-lo al premi Bibllioteca Breve, molt probablement entre els anys 1964 i 1966.
Per l’escriptor Daniel Vázquez Sallés, fill de Vázquez Montalbán i responsable de la gestió de l’obra de son pare, es tracta d’una novel·la que li ha recordat “els seus millors textos. És una troballa fonamental per entendre l’obra del meu pare”.
Per José Colmeiro, que és qui va trobar el manuscrit i que s’encarregarà de l’edició de l’obra, aquest text “representa una caixa negra fascinant de l’escriptor, que ens avança de manera embrionària les preocupacions, els temes i les obsessions que desenvoluparà al llarg de la seva prolífica i variada carrera literària”. “Estem davant d’un dels esdeveniments editorials més importants dels últims anys”, ha indicat Ernest Folch, editor de Navona.
