ACN Barcelona.-Mar Ulldemolins i David Verdaguer tornen a protagonitzar un duel escènic després de l’obra ‘Un cop l’any’ al teatre Poliorama el 2017. Aquesta vegada, però, pujaran a l’escenari de La Villarroel amb l’obra ‘Començar’, un text de David Eldrigde que dirigeix Pau Carrió. ‘Començar’ se centra en la història del Dani i la Laura, dues persones que es coneixen durant una festa a casa d’ella. La comèdia aprofundeix en la necessitat de reprendre de nou les vides dels protagonistes i deixar enrere el passat. L’obra, la primera de l’escriptor que s’estrena a Catalunya, farà estada a la Villarroel des d’aquest dimarts i fins al 21 d’octubre.
La comèdia compta amb una sola escena on hi circulen els protagonistes, que es troben en “dificultats emocionals”. “És més coherent, ja que no has de fer ni flashbacks ni ara tornem 8 anys més tard”, explica David Verdaguer sobre el fet que l’acció transcorri en un únic espai. L’actor considera que és una obra realista, però “molt teatral”, una “espècie de thriller” que l’espectador va lligant a poc a poc a partir de les les actituds dels personatges. Els temes sobre els quals versa l’obra són diversos com les qüestions laborals, la maternitat i paternitat, la soledat, els problemes generacionals i el feminisme.El director de la peça, Pau Carrió, ha confessat que va sentir-se fascinat per la dramatúrgia només llegir el text. “Es parla de temes contemporanis sense un discurs concret ni cap solució al final de l’obra”, ha reblat. Pel dramaturg, l’adaptació ha suposat un “esforç, una feina diferent del que estem acostumats a fer”. El principal repte, per Carrió, ha estat adaptar els escenaris dels quals parlen els personatges amb les seves “consegüents correlacions de carrers, barris i referències” de Barcelona. Pau Carrió signa la direcció, traducció i adaptació de la comèdia adaptada del dramaturg i guionista britànic David Elridge, guardonat amb diversos premis com The West End Theatre o The Guardian Theatre Critics and Arts Writers. David Verdaguer considera que “a vegades, al teatre hi ha el rol del bo i el dolent, que estan oposats. No en aquesta obra. Els protagonistes són dues persones amb llum i foscor, error i algun encert. És el millor text que m’ha arribat a la vida”, precisa.De la seva banda, Mar Ulldemolins descriu els personatges com dues persones d’uns quaranta anys que van camí a la soledat i la invisibilització. “Estan a la corda fluixa, tenen motxilles i aprenen de la vida. Els seus desitjos no es poden complir. No perden el temps, es diuen coses que ni en relacions de temps es diuen”, ha conclòs.
