ACN Barcelona – Diversos mapes de la serralada dels Andes que apareixen en algunes escenes de ‘La societat de la neu’ de J.A. Bayona han sortit de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La productora del film es va interessar per una desena de documents que van trobar al web de l’equipament i van dirigir-se a la institució per poder-ne fer ús, malgrat que només tres o quatre han acabat apareixent a la pantalla. Els plànols d’alta resolució mostren l’orografia de zones dels Andes de Xile, l’Argentina i el Perú entre els anys 30 i els 50, malgrat que no reprodueixen exactament la zona on es va produir l’accident aeri de 1972. En concret, es poden veure en diversos fotogrames del rescat dels protagonistes del film.
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la cap de la Cartoteca de Catalunya de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Noelia Ramos, ha explicat que des que la institució va oferir la possibilitar de consultar la cartoteca per internet amb imatges d’alta resolució de mapes de tot el món “moltes productores audiovisuals, editorials i promotors d’exposicions demanen imatges”.
En el cas de ‘La societat de la neu’, els productors que van contactar amb l’Institut tenien molt clar quin tipus de mapes buscaven. “Havien vist les imatges al web i ens les van demanar en alta resolució. Els vam gestionar els drets de tot plegat”, ha explicat Ramos.
L’Institut va subministrar una desena de mapes. Un cop han vist el film n’han detectat “tres o quatre” que s’han utilitzar per ambientar la trama. Es tracta d’uns documents on queda palès el gran desnivell de la serralada i la presència de neu. “Són d’aquella zona però no exactament del lloc de l’accident”, ha concretat Ramos.
Com a experts en la interpretació de tot tipus de plànols, Ramos ha explicat que sovint es fixen en com la ficció fa ús dels mapes en films sobre rescats o al voltant de militars. “Fan servir mapes per donar la sensació que estàs buscant quelcom o bé que estàs situat en un lloc i necessites un mapa per aportar context. És un recurs visual”, ha comentat a l’ACN.
En un moment on els plànols en paper cada vegada perden pistonada en relació a les aplicacions per smartphone que t’ubiquen en directe, Ramos ha recordat que en el cas de la ficció, els de paper ajuden a il·lustrar bé la recerca d’alguna cosa. “Al film miren un mapa i comenten que van sobrevolar aquell punt però que no els van veure”, ha posat d’exemple.
<div>
Sobre el fet que ‘La societat de la neu’ no utilitzés mapes actuals o de l’època de l’accident, Ramos ha explicat que els plànols més antics són més accessibles legalment. “Els més antics estan més accessibles a internet i hi ha menys problemes per drets. Els més actuals només són digitals”, ha apuntat a l’ACN.
La cessió de mapes de la cartoteca per a tot tipus de projectes continua. Així, n’han gestionat per altres produccions cinematogràfiques i per exposicions que ara mateix es poden veure a Barcelona. També tenen diversitat de fotografies del segle XX i, fins i tot, han deixat instruments relacionats amb la cartografia.
</div>
