Dijous, 6 d'octubre de 2022 - Edició 1533
La República

Manresa inicia l’última fase d’obres de rehabilitació i reforç del Pont Nou

ACN Manresa – Aquesta setmana han arrencat els treballs per afrontar l’última fase de rehabilitació i reforç estructural del Pont Nou, una joia medieval d’estil gòtica construïda entre el 1318 […]

Agències 08/08/2022

ACN Manresa – Aquesta setmana han arrencat els treballs per afrontar l’última fase de rehabilitació i reforç estructural del Pont Nou, una joia medieval d’estil gòtica construïda entre el 1318 i el 1323 sota la direcció de Berenguer de Montagut. El pressupost és de 275.000 euros i servirà per reparar les fissures i esquerdes d’alguns arcs. Diferents estudis han evidenciat que el pont presentava debilitat estructural. Davant d’això, l’any 2001 es va tancar al trànsit rodat i es van iniciar treballs d’anàlisis. El 2011 l’Ajuntament de Manresa va encarregar un per tal d’avaluar l’estat de conservació de l’estructura del pont. Finalment, l’any 2013 —en què és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional— es va encarregar el projecte, dividit en tres fases.

Des de l’inici de la seva construcció, l’any 1318, aquesta infraestructura ha sofert diversos episodis de reconstrucció, demolicions i reparacions. Les primeres actuacions documentades daten del segle XVII, a les que segueixen tot un seguit de reparacions tant per causes naturals (principalment avingudes del riu Cardener), com causades per l’home.

Durant el segle XX, concretament els anys 1957 i 1962, s’hi van fer algunes intervencions per resoldre afectacions.

<strong>Una joia de l’arquitectura medieval</strong>

Medieval i d’estil gòtic, el Pont Nou de Manresa va ser construït entre el 1318 i el 1323 sota la direcció de Berenguer de Montagut, qui va ser mestre d’obres de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de la Seu de Manresa i de l’església del Carme, entre altres, i que es pot considerar un dels mestres d’obres més importants de la Catalunya del segle XIV. El Pont Nou va representar una millora important per les comunicacions de la Catalunya Central, quan Manresa era un punt de creuament entre els camins de Berga, Solsona, Cervera i Martorell.