ACN Barcelona – Magda Puyo porta a escena a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ‘Quan ens haguem torturat prou’, una obra de Martin Crimp inspirada en la popular novel·la ‘Pamela’, de Samuel Richardson. L’espectacle aborda el debat contemporani sobre l’esgotament del capitalisme i el patriarcat i posa a orbitar la relació entre sis personatges de diversos estatus socials i edats en un joc de “poder i dominació”. Protagonitzada per Anna Alarcón i Xavi Sáez, acompanyats d’Alba Gallén, Cristi Garbo, Guim Oliver i Neus Soler, ‘Quan ens haguem torturat prou’ es planteja com una metàfora del poder, el sexe i el gènere i estarà en cartell des 26 de gener i fins al 19 de febrer.
El text s’estructura a partir de personatges arquetípics, sense nom. “Només són home i dona”, ha detallat Puyo en la roda de premsa de presentació d’aquest dijous. Al llarg de tota l’obra, es manté l’ambigüitat argumental sobre si l’home té segrestada la dona, a qui insisteix en anomenar Pamela, a través de dotze escenes amb protagonistes diferents al que té la novel·la original.
Amb tot, fan un viatge “similar” al del llibre, segons la directora. Les escenes no tenen continuïtat temporal, són “pinzellades” de la seva relació “en evolució”, que condueix a un “joc de poder”. “El poder masculí es reafirma, perquè té la força física i el relat, però també es qüestiona”, especifica Puyo.
D’aquesta manera, ‘Quan ens haguem torturat prou’ sotmet a debat el canvi de rols masculins i femenins, el gènere fluid, les contradiccions entre la ideologia feminista i l’atracció sexual o la mediatització del desig a través del poder econòmic. Un model “esgotat” pel qual cal trobar un relleu per al “futur de la humanitat”: “i aquest només pot partir del feminisme”, afirma la directora.
<strong>El feminisme com a pilar d’un nou model</strong>
Anna Alarcón i Xavi Sáez protagonitzen l’espectacle amb dos personatges que no s’entenen “l’un sense l’altre”. Tant l’home com la dona s’intercanvien rols, registres verbals i pensaments, en un debat que mostra la “falsa creença”, segons Puyo, que el gènere “és natural”.
“Posem el focus en com l”establishment’ imposa la seva ideologia, que ens condemna a la guerra de sexes, l’heterosexualitat obligatòria, la repressió i submissió sexual de les dones i la negació del relat i de la història de les dones en majúscules, no de la historieta”, reflexiona.
Amb tot, segons els responsables de ‘Quan ens haguem torturat prou’, tots els personatges “torturen” i “reben tortura”. Davant d’aquest model actual “esgotat”, segons la directora la humanitat té l’obligació de cercar “nous relats per al futur” que, al seu entendre, només poden partir del feminisme.
