ACN Hamburg – L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ha iniciat aquest dijous la seva gira europea amb una actuació a la icònica Elbphilharmonie d’Hamburg, una de les sales més grans i acústicament més avançades de tot el món. Ho ha fet amb un recital que ha durat prop de dues hores i en el qual ha desplegat un repertori amb diferents obres del compositor Maurice Ravel. El programa s’ha complementat amb dues propostes amb accent català, signades per Raquel García-Tomás i Xavier Montsalvatge, sota la direcció del mestre francès Ludovic Morlot i amb l’ajuda de la mezzosoprano Fleur Barron com a artista convidada.
Des del primer moment el públic ha quedat captivat per un recital que ha esgotat totes les localitats disponibles de la sala. El programa d’aquest vespre ja es va poder escoltar a Barcelona el passat 15, 16 i 17 de març en el marc del 25è aniversari de L’Auditori, que va oferir tot un mes de programació especial per commemorar la celebració.
El concert s’ha iniciat amb ‘Las constelaciones que más brillan’, signada per la compositora catalana Raquel García-Tomás – Premi Nacional de Música el 2020 – i estrenada el passat 15 d’abril. La peça estableix un diàleg amb l’obra homònima de l’artista mallorquí Pere Ginard, inclosa en el seu ‘Llibre de meravelles: Inventari il·lustrat de gairebé totes les coses vives, mortes i imaginades’ (Libros del Zorro Rojo), que està dedicada, al seu torn, a García-Tomàs. Una proposta que ha permès potenciar la textura i el timbre de l’orquestra i que ha acabat amb l’aparició de la mateixa compositora, que ha pujat a l’escenari ovacionada.
El nucli dur del recital ha estat format per tres obres de Maurice Ravel: el ballet ‘Daphnis et Chloé. Suite n.2’, l’exòtica ‘Shéhérazade’ per a orquestra i veu- a càrrec de la mezzosoprano Fleur Barron – i també ‘Pavane pour une infante défunte’, que compta amb la trompa com a protagonista. Ravel va ser un compositor francès del segle XX, conegut per les seves peces musicals innovadores i per les seves obres orquestrals d’arquitectura complexa però, a la vegada, sofisticada i precisa.
Finalment, el concert s’ha complementat amb el cicle ‘Cinco canciones negras’ del compositor Xavier Montsalvatge. Després de l’èxit de la seva ‘Canción de cuna para dormir a un negrito’ – inclosa en aquestes cinc cançons- el català va escriure quatre cançons més al voltant de la poesia i la sonoritat antillanes per tal de completar l’obra que va donar projecció a la seva carrera internacional. En aquest cas Barron també ha participat en la seva interpretació.
A excepció de la versió oferta a Barcelona, en el cas d’aquest concert s’ha tocat un darrer tema als bisos, també de Ravel. Aquest ha estat ‘Ma mère l’oye’, que ha estat rebut amb un llarg aplaudiment i que ha permès posar punt i final al primer dels dos recitals que l’OBC oferirà aquesta setmana en diferents ciutats europees en el marc de la seva gira.
<strong>Un repertori exigent</strong>
Prèviament a l’assaig de la tarda, en una entrevista a l’ACN, el director titular de l’OBC, explicava que igual que l’orquestra, també era la seva primera actuació en aquest equipament, ja que la darrera vegada que va tocar a Hamburg – fa gairebé una dècada – encara no estava acabat. “Estic molt content d’embarcar-me en aquesta gira”, ha subratllat, “estic emocionat d’haver muntat aquest programat, a l’espera de l’aniversari de Ravel l’any que ve”. El director també ha recordat que s’han incorporat tocs “catalans” amb les propostes de García-Tomás i Montsalvatge, juntament amb la veu de Barron, que aporta “energia” i que es converteix en una “joia” quan puja a l’escenari.
El gran gruix de la proposta estava format per peces del compositor francès, un repertori “exigent”, segons Morlot que l’ha obligat a treballar de valent amb la seva orquestra. “Per mi és el millor orquestrador de la història de la música, per com combina els instruments, i com va d’un extrem a un altre, amb peces intimes i delicades, però també d’altres que destaquen per la seva força”. En aquest sentit, ha insistit que te una “gran dificultat”, i que s’ha d’abraçar com a compositor per “ser fidel a la seva veu”, però també ser capaç de mostrar tots els aspectes de la seva música.
El director ha assenyalat la importància que te per la OBC “tocar per diferents audiències”, per les quals també pot resultar interessant “veure què passa a Barcelona en el camp de la música”. “Una cosa és escoltar els enregistraments, i una altra sentir-ho en directe, són coses totalment diferents que, a la vegada, propicien un intercanvi cultural”, ha celebrat, afegint que el programa elaborat pot resultar interessant per el públic d’Hamburg.
<strong>Pròxima parada: el Konserthusen d’Estocolm</strong>
Aquesta és la primera de les dues parada que farà l’OBC aquesta setmana en la seva gira europea. Després d’actuar a Hamburg, dissabte serà el torn d’Estocolm, on l’orquestra interpretarà el mateix programa al Konserhusen, una sala històrica de gran rellevància. Tal com passa amb l’Elbphilharmonie d’Hamburg, aquesta també forma part de la xarxa European Concert Hall Organisation (ECHO), l’organització que aglutina els auditoris i les sales de concert europees més importants, per tal d’enfortir sinèrgies, crear projectes conjunts i propiciar intercanvis d’idees i metodologies.
Des de fa uns anys l’aposta de la OBC per una estratègia de posicionament internacional l’ha portat a dur a terme diferents gires que li han permès actuar a sales com el Musikverein i el Konzerthaus de Viena, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Royal Albert Hall de Londres, el Carnegie Hall de Nova York o el Suntory Hall de Tokio.
<strong>80 anys de l’OBC</strong>
El 31 de març de 1944, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del mestre Eduard Toldrà, oferia el seu primer concert al Palau de la Música de Barcelona. Han passat 80 anys des d’aquella actuació, però la premissa sobre la qual es va aixecar l’OBC segueix intacte: ser un instrument compromès amb el gran repertori simfònic, el patrimoni musical català i la nova creació, alhora que un altaveu de la modernitat musical al sud d’Europa amb un fort compromís social i fortament arrelat a la ciutat.
Així ho ha explicat el director de L’Auditori, Robert Brufau a l’ACN, que ha valorat positivament haver pogut recuperar la gira després de la pandèmia, i fer-ho en dues “sales icòniques”. “Forma part de l’ADN de la nostra orquestra, i si a més podem portar repertoris d’autors del país, encara ho fem amb més orgull”, ha explicat, recordant que en aquest cas la proposta de García-Tomás s’ha creat expressament per la ocasió.
Brufau ha afegit que és d’allò més important “la mobilitat” de la orquestra, per tal de “sortir de la casa on està acostumada a tocar”, un fet que també garanteix “el posicionament de la marca”. “La potència de Barcelona com a ciutat de música en majúscula cada vegada està més present, actuem en llocs excepcionals i això és un repte, però també una gran satisfacció”, ha conclòs.
