ACN Barcelona – El Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) del primer ministre d’Alemanya, Olaf Scholz, afronta aquest pròxim diumenge unes noves eleccions crucials a l’estat federal de Brandenburg després que la formació d’esquerres quedés per darrere de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) i d’Unió Democràtica Cristiana (CDU) en els comicis de Turíngia i Saxònia. L’SPD ha governat històricament els governs locals de l’estat que envolta la ciutat de Berlín. Tanmateix, els últims sondejos donen una ajustada victòria a l’AfD, que ja va imposar-se a Turíngia amb un terç dels vots i va quedar segona -per darrere de la CDU- a Saxònia. Segons la televisió pública ZDF, la formació de Scholz aconseguiria un 27% dels vots i l’AfD s’imposaria amb el 28%.
Brandenburg és l’últim estat de l’est d’Alemanya que vota en unes eleccions regionals abans de les eleccions federals, que se celebraran l’any vinent, el 28 de setembre de 2025. Els socialdemòcrates de l’SPD governen l’estat des del 1990.
El passat 1 de setembre, la formació d’ultradreta AfD va guanyar les eleccions a l’estat federal de Turíngia amb un terç dels vots. La formació d’ultradreta va obtenir 32 diputats i el 32,8% de suports, seguida de la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU), que va quedar segona amb 23 escons i el 23,61% dels vots. Amb aquests resultats, per primera vegada l’extrema dreta es va imposar a unes eleccions a Alemanya des de la fi de la Segona Guerra Mundial. El partit de Scholz va aconseguir entorn del 6% dels vots, per darrere de l’Esquerra, que va aconseguir l’11,5% dels suports.
A Saxònia, els democristians de la CDU van aconseguir imposar-se en els comicis celebrats també l’1 de setembre, amb el 31,9% dels vots. L’AfD va quedar segona amb el 30,6% dels suports, seguida de la formació Raó i Justícia, amb un 15% dels vots. La formació de Scholz va aconseguir la quarta posició, amb poc més del 7% dels suports.
<strong>Atac terrorista a Solingen i controls fronterers</strong>
Els comicis a l’estat que envolta Berlín arriben pocs dies després que el govern de Scholz anunciés controls a les fronteres terrestres amb França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca per “reduir la migració irregular”. La mesura es va posar en marxa el passat 16 de setembre i, per ara, es preveu que s’apliqui durant mig any.
Els controls fronterers formen part d’un paquet integral de mesures de seguretat anunciat pel govern alemany després de l’atac terrorista islamista a Solingen -i en ple auge dels discursos d’extrema dreta en contra de la immigració-, que inclou també expulsions de delinqüents violents, prohibicions d’armes com ganivets o l’ús de pistoles Taser, entre d’altres.
Segons va defensar la ministra d’Interior alemanya, Nancy Faeser, els controls fronterers anunciats tenen com a objectiu limitar la migració irregular, així com “abordar les amenaces dels grups terroristes islamistes i de les organitzacions criminals transfrontereres”.
