ACN Barcelona – Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar ha avaluat per primera vegada la presència de contaminants orgànics persistents en gavians argentats que viuen a Barcelona i les possibles conseqüències per a la seva salut. En concret, s’ha analitzat com l’exposició a bifenils policlorats i èters difenílics polibromats afecten la fisiologia de l’espècie. D’altra banda, també s’ha identificat, mitjançant el seguiment de gavians urbans amb dispositius GPS, les zones de major exposició a aquests contaminants, com poden ser deixalleries, zones industrials o la mateixa ciutat. Els resultats revelen el paper clau que poden tenir aquests animals com a sentinelles de la contaminació a les grans ciutats.
Els resultats del treball, en què ha col·laborat també l’Estació Biològica de Doñana i l’Institut Catalana d’Ornitologia, han estat publicats recentment a la revista científica ‘Journal of Hazardous Materials’.
Els contaminants orgànics persistents són substàncies tòxiques que suposen una amenaça per a la salut dels éssers vius i el medi ambient. Hi persisteixen durant molt de temps, són bioacumulables, tenen efectes nocius i poden ser transportats a llocs on no s’han produït. En concret, els bifenils policlorats i els èters difenílics polibromats han estat utilitzats en la producció industrial. Encara que avui el seu ús està restringit o prohibit, estan molt presents a les ciutats, ja que poden continuar trobant-se en residus provinents de productes plàstics, tèxtils o altres com equips elèctrics, vehicles o mobles.
Per a l’elaboració d’aquest treball, el laboratori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va analitzar mostres de sang de diversos gavians per identificar la presència d’aquests contaminants. D’altra banda, l’equip científic de l’ICM-CSIC va avaluar 27 paràmetres i biomarcadors fisiològics relacionats amb la protecció de l’organisme contra contaminants químics, la salut i els hàbits alimentaris. Els resultats de les nostres anàlisis han evidenciat una gran exposició a PCB, però també a PBDE dels gavians argentats que habiten a Barcelona. Els exemplars mascles que encara no han assolit la maduresa sexual són els que presenten una resposta fisiològica més elevada vinculada al contingut de PCB i PBDE. Una possible explicació és l’ús d’abocadors com a font d’aliment i un major ús de recursos marins, zones associades a una concentració més gran de les substàncies contaminants sotmeses a anàlisi.
Els contaminants orgànics persistents interfereixen amb el sistema reproductiu i immune dels mamífers, peixos i aus mitjançant efectes d’alteració endocrina i supressió del sistema immunitari. Hi ha evidència científica que en les aus, els PCB i PBDE poden causar retards en el desenvolupament dels ous i de la posta, alteracions de l’expressió gènica, desordres neuronals, deformitats i reduir la seva capacitat d’orientació. En conjunt, totes aquestes afectacions que es donen per la ingesta de residus poden acabar repercutint en el normal desenvolupament de tota la població.
