L’esmena del PP contra la llei d’amnistia proposa il·legalitzar les organitzacions que promoguin referèndums il·legals

|

- Publicitat -

ACN Madrid – L’esmena a la totalitat que el PP ha registrat aquest dimecres contra la llei d’amnistia planteja la creació de delictes de “deslleialtat constitucional” per castigar les autoritats i funcionaris públics que promoguin la desobediència de les lleis o incompliment de resolucions judicials “buscant perjudicar la unitat d’Espanya”, segons ha afirmat el portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado. El text defensa que cal tipificar com a delicte les declaracions d’independència i els referèndums o consultes il·legals, i promou la dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d’aquests delictes.

L’esmena es debatrà dimecres que ve al ple del Congrés –que se celebrarà al Senat per obres a la cambra baixa- juntament amb la resta de vetos que puguin plantejar Vox i UPN. Previsiblement, serà rebutjada amb 178 vots en contra (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG), els mateixos que van avalar la tramitació de la llei.

Publicitat

El PP dona per feta aquesta derrota, però segons Tellado aquest “no és el final del procés”, sinó “el punt de partida d’una activitat política, social i legal” del PP per “rearmar l’Estat” i “frenar i revertir el dany que els independentistes i el PSOE està fent al país”.

L’esmena recull les bases d’aquesta activitat del PP als fronts polític, social i judicial, i s’oposa a la idea central de l’amnistia, perquè segons Tellado l’amnistia “no genera convivència” sinó que “és un pagament polític, una compra de vots a canvi d’impunitat judicial per a persones que van cometre delictes” i afecta “la igualtat davant la llei”.

Per això, el text proposa el “rearmament i enfortiment de l’Estat” davant les “agressions allà democràcia” i el “debilitament de la capacitat de l’Estat de defensar-se de les amenaces, i promou la creació de nous delictes de “deslleialtat constitucional.

Segons Tellado, en serien responsables els polítics, càrrecs i persones vinculades a l’administració, però també persones jurídiques, és a dir, organitzacions que cometin aquests suposats delictes.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió