Edició 2180

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 14 de juliol del 2024
Edició 2180

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 14 de juliol del 2024

L’esclat de la covid va frenar el despoblament rural al conjunt de l’estat espanyol, segons un estudi de la UAB

|

- Publicitat -

ACN Cerdanyola del Vallès – La irrupció de la covid i les conseqüents restriccions van aturar el despoblament rural, que havia anat a l’alça els darrers anys. Durant el 2020, les persones que abandonaven el camp per traslladar-se a la ciutat van ser un 12% menys, mentre que l’arribada de nous veïns a entorns rurals va créixer un 20,5%. Ho constata l’estudi ‘Canvis de residència en temps de COVID-19: Una mica d’oxigen per al despoblament rural’, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d’Estudis Demogràfics. La recerca ha analitzat els canvis de residència de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR) entre els 8.131 municipis espanyols, amb una comparativa específica entre el 2020 i el període 2016-2019.

L’estudi mostra que les sortides des de Barcelona van créixer un 13%, menter que a Madrid ho van fer un 20%. Els municipis de menys de 10.000 habitants i situats a una distància d’entre 40 i 160 km van ser les destinacions cap a les quals més es van incrementar els fluxos. El Pirineu català, la Costa Brava i la Costa Daurada van ser els destins més escollits a Catalunya. En el cas de la capital espanyola, els municipis que van liderar l’arribada de nous veïns van ser els del Sistema Central.

Publicitat

Els autors de l’estudi destaquen un canvi de comportament dels fluxos migratoris respecte a abans de la pandèmia, però precisen que la situació està lluny de poder considerar-se un èxode urbà. “És probable que els canvis observats fossin conjunturals, ja que les dades mensuals mostren que les sortides des de les àrees rurals i les arribades a les ciutats van recuperar els valors previs a la pandèmia tot just acabar el confinament domiciliari”, explica l’investigador de la UAB i del CED, Miguel González-Leonardo.

En aquest sentit, els investigadors puntualitzen que “la incidència més gran de la pandèmia en àrees densament poblades, les restriccions de mobilitat, la voluntat de millorar les condicions habitacionals i l’expansió del teletreball podrien haver modificat els comportaments residencials de la població de manera temporal durant els primers mesos de la pandèmia, però probablement no a llarg termini”. L’estudi es publica aquest dimecres a la revista divulgativa  ‘Perspectives Demogràfiques’.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió