ACN Barcelona.-Quatre dècades de fotografies de rock resumides en una exposició al Palau Robert. Del 12 de maig al 29 d’agost es pot veure a la petita sala Cotxeres i al jardí de l’equipament una selecció d’instantànies del fotògraf de concerts Xavier Mercadé, fetes durant els darrers 37 anys a tota mena d’artistes i en tots els festivals i emplaçaments imaginables. De David Bowie a Muse, passant pels grans noms de la cançó, el rock català i l’escena musical més recent amb artistes com Rosalia, Lofe of Lesbian o Manel, les fotos van ser seleccionades del seu arxiu d’entre més d’un milió d’imatges relatives a 14.000 concerts. Totes elles es van recopilar l’any passat al número 300 de la revista ‘Enderrock’, en homenatge al seu cap de fotografia.
A través de l’objectiu de Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) es repassen quatre dècades de la història de la música en directe a Catalunya, des del 1984 al 2020, seleccionades del seu arxiu d’entre més d’un milió d’imatges relatives a 14.000 concerts. S’hi poden contemplar des de fotografies dels grups i artistes més desconeguts fins a instantànies de grups nacionals, com Els Pets, Love of Lesbian, Sidonie, Sopa de Cabra o Rosalia, i internacionals, com Madonna, The Rolling Stones, Tom Waits, The Who, Pearl Jam o Roger Waters.La mostra es divideix en una petita selecció de grans ampliacions als jardins del Palau Robert, i el cos de l’exposició, que homenatja les sales de concerts amb una recreació d’una petita sala (camerino inclòs) on estan disposades les fotografies en diferents suports i formats.A l’exposició hi ha fotografies de concerts celebrats sobretot a Barcelona, però també arreu de Catalunya, que reflecteixen l’evolució de la història de la música i els diferents gèneres. Com l”Enderrock 300′, aquest és un reconeixement a la tasca de Mercadé, un dels degans de la fotografia de música en directe a Catalunya, deixeble confés de Francesc Fàbregas.De fet, des de fa pràcticament un any se’n pot visitar una mostra paral·lela en format virtual (www.rockviu.cat ) que publica cada dia una imatge de l’arxiu acompanyada dels textos del mateix Mercadé. Aquesta versió virtual posarà el seu punt final el mateix dia de la cloenda de l’exposició de Palau Robert.Desagraït Dylan, agraïts Kiss Amb tants i tants anys darrere l’objectiu en els fossars de concerts de tota mena, Mercadé admet que el seu cas és “vocacional”, fruit del seu gust tant per la fotografia com per la música en directe. I una altra clau, afegeix, ha estat “no tenir manies” amb cap estil. “Reconec el mèrit d’algú que puja a un escenari per demostrar el seu art, sigui Josmar o Leonard Cohen, i intento reflectir-ho sempre el millor que puc amb la càmera”. Però si ha d’escollir entre els artistes més agraïts, i els que menys, quant al tracte cap als fotògrafs, Mercadé té clar que els millors són Kiss i el seu sentit de l’espectacle, generosos amb la feina dels professionals de la imatge. L’altra cara de la moneda és Bob Dylan, una gran icona de la música però que “senzillament no deixa fer fotos, i ho has de fer amagat entre el públic”. D’altra banda, el fotògraf constata que la professió s’ha fet més difícil amb els anys, bàsicament per les restriccions imposades per artistes i mànagers (fotografiar només les tres primeres cançons del concert, com a norma, o allunyar els fotògrafs del fossar perquè no els treguin imperfeccions, contractes d’exclusivitat, enumera).Com a fotògraf que viu de la indústria del directe, Mercadé també suma més d’un any d’aturada gairebé total. Però lluny de desanimar-se, i després de 37 anys de carrera, comenta que simplement “ha posat el comptador a zero” i que espera amb ganes “veure tot el que pugui deparar el 2022 amb la represa de gires i concerts; poc a poc, tornar a la normalitat”.
