ACN Barcelona – Les entitats socials han atès o acompanyat 1,9 milions de persones en situació o risc d’exclusió a Catalunya durant l’any 2021, 350.000 més que el 2017, el darrer amb dades comparables. És a dir, un 22,5% més. Així ho recull el Baròmetre del Tercer Sector Social 2022, que radiografia la realitat del sector i, per primera vegada, quantifica el nombre d’atencions anuals. En concret, les atencions a persones en situació de vulnerabilitat han estat 3,1 milions. Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, ha alertat que “les famílies s’empobreixen i l’exclusió social severa s’aguditza” i ha constatat que no s’ha revertit “gens” la situació de pobresa.
Amb les dades a la mà, Alsina ha reclamat més estabilitat econòmica i “reconeixement” al sector, que és “el múscul social”. En aquest sentit, ha fet una crida als partits polítics a donar suport a la llei del tercer sector social de Catalunya que s’està tramitant al Parlament i ha assegurat que la llei suposaria “un gran pas”.
<strong>Augment de la complexitat</strong>
Segons han explicat des del Tercer Sector després d’enquestar les entitats socials que treballen per eradicar la pobresa, l’exclusió i les desigualtats a Catalunya, les entitats detecten un augment de la complexitat de les necessitats socials, Aquesta complexitat es tradueix, entre altres, en més persones que necessiten suports per a cobrir necessitats bàsiques o més dificultats per accedir a l’habitatge. Les entitats també detecten un increment de la solitud no desitjada i l’aïllament, especialment entre les persones grans; més malestar emocional i psicològic entre els joves i l’augment de la bretxa digital.
Si el 2021 s’han atès 1,9 milions de persones, i això ja suposa un increment respecte el 2017, el 63% de les entitats participants en el baròmetre preveuen incrementar el nombre de persones ateses durant el 2022. L’impacte de la pandèmia i la crisi social que n’ha derivat o l’increment dels preus de l’energia i dels aliments són alguns dels factors que ho fan preveure.
En el baròmetre, es fa referència també a un indicador, l’Índex de complexitat en l’atenció social, que varia segons el territori. L’índex té en compte variables demogràfiques o econòmiques com ara el nombre de families monoparentals, famílies nombroses, persones amb discapacitat, la taxa d’atur o l’accés a prestacions socials, entre altres. D’acord amb aquest índex, la província de Tarragona és la que té major complexitat social, seguida de Girona, Lleida i Barcelona, que se situa en una posició relativament més favorable.
<strong>Perfil i àmbits d’intervenció</strong>
Els principals col·lectius atesos per les entitats són persones grans (26,5%), persones amb discapacitat (19,8%), infants (13,1%) i persones en situació de pobresa o exclusió (7,3%), que representen el 67% de les persones que reben suport del tercer sector social.
Per contra, en el darrer baròmetre d’àmbit català, amb dades del 2017, la infància era el principal col·lectiu atès (22,1%), seguit de les persones amb discapacitat (21,8%) i gent gran (18,3%).
Els principals àmbits d’intervenció de les entitats socials el 2021 són l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), la cultura (18%), l’atenció psicosocial i rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%).
A més distància se situen les entitats que intervenen en els àmbits de la sensibilització, la inserció laboral, l’atenció diürna i els centres de dia, amb el 5% respectivament.
Entre les diverses províncies, les diferències més destacables es presenten en les entitats de l’àmbit cultural: Tarragona aglutina amb un 28% aquest tipus d’entitats, i Lleida un 25%, pràcticament duplicant el percentatge de Barcelona, amb un 15%. També hi ha diferències en les entitats que treballen en l’àmbit de les necessitats bàsiques: Girona n’aglutina el 19%, gairebé el triple d’entitats que Barcelona, on només representen el 7%. Els percentatges per a la resta de províncies també són superiors als de Barcelona.
<strong>Reclam de més equipaments i recursos</strong>
En aquesta conjuntura, les entitats reclamen més equipaments i recursos, així com simplificar les gestions amb les administracions i avançar cap a la integració social i sanitària.
A més a més, reivindiquen incrementar el suport econòmic de l’administració per portar a terme activitats i projectes, però també tenir en compte el sector a l’hora de dissenyar les polítiques públiques per abordar els reptes socials. A una escala més local, demanen canviar la forma d’atenció i acompanyament a les persones per implementar el model d’atenció centrat en la persona i d’àmbit comunitari.
A nivell de gestió interna, la meitat creuen també que cal una transformació digital del tercer sector social.
<strong>Model de finançament</strong>
D’acord amb els seus ingressos, la pràctica majoria de les entitats són petites i mitjanes (47%) o micro (44%). Les primeres ingressen entre 150.000 i 5 milions d’euros mentre que les micro ingressen menys de 150.000 euros. Només un 9% de les entitats són grans, amb ingressos superiors als 5 milions d’euros.
El finançament de les entitats socials prové de les administracions públiques (56%), fonts pròpies (28%) i privat (16%). La majoria de les despeses (el 75%) es destinen a l’atenció directa. Més de la meitat del finançament públic l’aporta la Generalitat (56%), seguit dels ajuntaments (19%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (9%). Quant al finançament privat, la meitat ve de les entitats bancàries, un 39% de pimes i un 29% d’entitats del tercer sector.
Segons les entitats, el deute de l’administració pública amb el tercer sector afecta el 36% de les entitats catalanes, un fet que genera “greus tensions de tresoreria”. En un 57%, el deute correspon a la Generalitat i davant de les circumstàncies les entitats han de recórrer a pòlisses de crèdit. D’acord amb el baròmetre, el 75% de les entitats asseguren que cal aconseguir noves formes de finançament.
Alsina ha afirmat que s’està treballant amb el Govern per revisar el model de finançament i avançar cap a un model “just i coherent”. “Confiem que el resultat d’aquest procés sigui l’esperat i es pugui assegurar el finançament dels projectes”, ha indicat en la seva intervenció de cloenda de la roda de premsa.
Segons Alsina, la finalitat és millorar la convocatòria de subvencions amb més per i que es pugui assegurar el finançament de projectes i la feina de les entitats, siguin grans o petites. “Efectivament som entitats sense ànim de lucre però no amb ànim de pèrdua”, ha afegit. Per tot plegat, ha reiterat que el tercer sector ha de comptar “amb les eines i recursos actuals i futurs”.
