ACN Barcelona/Madrid – El president de l’Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara, ha qualificat de “pedaç” per aquest estiu la proposta que el Govern va fer la setmana passada de separar l’activitat de les dues pistes del Prat durant quatre hores al juliol i agost per evitar problemes de congestió. Gándara ha afirmat que és una solució que “pateix d’una manca de visió” ja que, ha dit, es tracta de buscar una “solució estructural” per als propers anys. El president de l’ALA ha presentat aquest dimarts les previsions per a aquesta temporada d’estiu i ha apuntat que serà una nova temporada rècord amb la programació de 240 milions de seients, un 13,5% més que l’any passat. En el cas de Barcelona, l’oferta creixerà un 16%, fins als 41,2 milions de seients.
Segons Gándara, la proposta inicial d’Aena d’ampliar mig quilòmetre la tercera pista tenia un “gran avantatge” ja que els avions també s’enlairarien 500 metres abans i de seguida virarien cap a l’esquerre i causarien un menor impacte acústic als veïns. El president de les aerolínies ha insistit que el problema de l’aeroport del Prat és “estructural”. “No ho diem nosaltres, ho diu Eurocontrol”, ha comentat en la roda de premsa.
El president de les aerolínies aèries ha rebutjat que el tràfic aeri punt a punt es pugui derivar fàcilment als aeroports de Girona i Reus. “Quan una companyia aèria té uns ‘slots’ històrics, no se la pot fer fora”, ha sentenciat. Gándara ha eludit donar per fet si el Prat assolirà el rècord durant aquest any i s’acostarà o superarà el màxim de la seva capacitat, xifrat en 55 milions de passatgers, tot i que ha admès que és “raonable” pensar que pot ser així.
De cara a aquesta temporada d’estiu, que s’estén des de principis d’aquest mes fins a finals d’octubre, l’ALA ha quantificat l’oferta de l’aeroport del Prat en 41,2 milions de seients, és a dir, un 16% més que el mateix període de l’any passat. Si es té en compte tota la xarxa, l’oferta augmentarà un 13,5%, fins als 240,2 milions de seients, de manera que l’ALA augura un nova temporada d’estiu de “rècord”.
Gándara ha celebrat que en tots els principals aeroports de l’Estat es registren increments i que tant els de Madrid com els de Barcelona ja mostren plena recuperació respecte a la pandèmia. Segons Gándara, als dos principals aeroports de la xarxa d’Aena van mostrar una recuperació més lenta perquè les rutes intercontinentals i el turisme de negocis han tardat més en tornar.
Pel que fa la temporada d’hivern, Gándara ha explicat que s’han operat 758.000 vols comercials, un 9% més que el mateix període de l’any anterior, mentre que en nombre de passatgers han sigut més de 100 milions, un 13% més. Pel president de l’ALA, en general es constaten les “ganes de viatjar” dels ciutadans .
Sobre l’evolució dels preus, Gándara considera que el seu increment no farà frenar l’activitat i ha indicat que no són les companyies aèries qui els fixa sinó que els marca l’oferta i la demanda. Segons ha afegit, els turistes continuen viatjant tot i l’actual context d’inflació, als tipus d’interès i augment del preu de l’energia. A més, ha afegit que aquest estiu pot tenir lloc una manca de disponibilitat d’aeronaus que obligui les companyies a llogar-ne per cobrir totes les seves destinacions.
<strong>Protegir els sobrevols</strong>
En la roda de premsa, Gándara ha lamentat que les diferents vagues de controladors a França han causat retards a les aerolínies que han de sobrevolar l’espai aeri del país gal però que no tenen cap dels seus aeroports com origen i destí. Per això, ha reclamat que, tal com es fa a l’Estat, es protegeixin el 100% dels vols en cas de convocatòria de vaga. “El dret a vaga és constitucional aquí i allà, però no pot ser que es bloquegi tot un país”, ha dit.
Segons Gándara, l’impacte de les vagues a França han causat 1,5 milions de minuts de retards a les companyies i el seu efecte ha sigut cinc vegades superior al del 2023 i entre tres i quatre en comparació al període anterior a la pandèmia. D’acord amb dades de l’ALA, les protestes van afectar quasi el 4% dels vols a l’Estat, ja sigui en forma de retard o cancel·lació.
D’altra banda, Gándara ha expressat el seu rebuig a la imposició de l’impost al querosè i s’ha remès a estudis sobre el seu impacte, que preveuen una retallada de 53.000 llocs de treball i un impacte de 7.700 milions d’euros en el PIB. Una altra de les conseqüències, ha apuntat, seria el desplaçament de turistes nòrdics, almenys o francesos que deixarien de venir a l’Estat per anar cap a altres països mediterranis que no estaran gravats amb aquest impost, com Egipte, Marroc o Turquia. “Per un costat no estaríem reduint les emissions i per l’altra estaríem disparant a la línia de flotació de la principal indústria espanyola”, ha advertit.
Amb tot, ha suggerit potenciar l’ús del SAF i convertir l’Estat en un dels principals productors. En aquest sentit, ha afirmat que és una “oportunitat de país” i per a la “reconversió de la indústria”. “No podem ni devem perdre més temps, l’aposta ha de ser-se ara amb incentius que afavoreixin escalar la seva producció”, ha sentenciat Gándara.
Respecte la possible prohibició de vols curts, inclosa l’acord de govern del PSOE i Sumar, el president de l’ALA ha avisat que només faria perdre connectivitat a l’aeroport de Barajas ja que molts dels usuaris que fan aquests viatges són per enllaçar amb un vol intercontinental. Si la proposta tira endavant, ha afegit, els passatgers optaran per desplaçar-se a altres ‘hubs’ com Paris, Lisboa o Amsterdam, per exemple. En qualsevol cas, ha comentat que no contribuiria a l’objectiu de la descsarbonització.
