ACN Barcelona.-L’escriptora Lana Bastašić reflexiona sobre la identitat a través d’un ‘road trip’ pels Balcans de dues velles amigues des de Mostar fins a Viena a ‘Atrapa la llebre’ (Edicions del Periscopi), traduït per Pau Sanchis. Lana Bastašić, qui va néixer a Zagreb el 1986 i va viure set anys a Barcelona, volia escriure sobre el seu país, Bòsnia, des de la prosa i no des de l’assaig. “Volia convertir el meu país en un personatge literari” i a partir d’aquí, afegeix, va néixer el personatge de la Lejla, una de les protagonistes. En una entrevista amb l’ACN, explica que li interessava “parlar de les conseqüències de la guerra i què vol dir créixer en un context que no té cap lògica i és molt violent des del punt de vista d’unes nenes”.
La Sara i la seva amiga Lejla fa dotze anys que no es veuen ni saben res l’una de l’altra. La Sara viu a Dublín des de fa uns anys i un dia rep la trucada de la seva antiga amiga, que li demana que torni a Bòsnia per ajudar-la a buscar el seu germà que va desaparèixer durant la guerra. Les dues amigues retrobades iniciaran un viatge de Mostar a Viena però també a l’interior dels drames i conflictes dels Balcans. En un primer moment, l’autora tenia intenció de reflexionar sobre el seu país i què significa marxar-ne i viure en un lloc diferent amb un altre idioma. A la vegada treballava en el llibre d”Alicia’ de Lewis Carroll per feina. Lana Bastašić tenia clar que no escriuria “històries típiques i bèl·liques” i va decidir fer “un ‘road trip’ amb l’estructura d”Alícia al País de les Meravelles'”. L’autora volia escriure sobre el seu país, Bòsnia, però des de la prosa i no des de l’assaig. “Volia convertir el meu país en un personatge literari” i a partir d’aquí, afegeix, va néixer el personatge de la Lejla. Considera “difícil” trobar les paraules per a definir a la Lejla perquè ella s’escapa tota l’estona. De fet, la idea és que la Sara, la narradora, haurà d’atrapar a la seva amiga. Admet que un dels temes d”Atrapa la llebre’ és la dificultat de crear un personatge literari. Per una banda, volia construir un personatge que s’escapés de la narradora i, per altra, que fos dona: “Elles van patir molt durant les guerres, així com les conseqüències d’una història molt masclista basada en el mite dels herois de les guerres”. L’autora diu que va construir una persona que ha patit però que té una gran força i que “fins i tot pot irritar als lectors”. Destaca que un dels punts importants d”Atrapa la llebre’ és que la veu de la protagonista, la Lejla, surt de la seva amiga Sara. És la Sara qui retrata la història i es converteix en la narradora. “Això és el mateix que va passar amb Bòsnia: tothom va escriure les seves diferents històries, però en realitat encara no se sap què és Bòsnia”. La paraula ‘guerra’ no apareix al llibre de Lana Bastašić, tot i que aquesta hi és molt present. L’escriptora diu que volia “parlar de les conseqüències de la guerra i què significa créixer en un context que no té cap lògica i és molt violent des del punt de vista d’unes nenes”.L’autora destaca que la identitat i el llenguatge són centrals en la seva novel·la. Recorda que a Bòsnia la idea d’identitat als 90 era molt complexa perquè a través del nom es definien molts aspectes de la identitat d’una persona com la religió o de quina família és un. Canviar el nom, explica, significava canviar tota la identitat. Al llibre hi ha referències constants a ‘Alícia al País de les Meravelles’ i indica que el lloc que es descriu a l’obra de Carroll és “molt violent. Aquest llibre no és només per a nens sinó que va més enllà i jo ho vaig descobrir molt tard quan vaig preparar un curs de literatura victoriana”. Hi va trobar similituds amb Bòsnia i que reflexiona sobre què vol dir ser nena i tenir una identitat. Presentació a Barcelona Bastašić admet que li sap molt greu no haver pogut presentar ‘Atrapa la llebre’ a Barcelona, on hi va viure set anys. “Tenia moltes ganes d’anar-hi i presentar-lo, però espero poder-ho fer”. L’escriptora explica que Edicions de Periscopi va ser la primera editorial a qui va enviar el text en anglès perquè és “la seva editorial catalana preferida”. AutoraL’autora Lana Bastašić va néixer a Zagreb el 1986. Ha estudiat filologia anglesa i literatura i té un màster en estudis culturals. És cofundadora de l’Escola de literatura Bloom i ha viscut a Barcelona, durant set anys, i a Belgrad. ‘Atrapa la llebre’ es troba entre les 47 obres seleccionades de 13 països que aspiren al Premi de la Literatura de la UE que s’anunciarà el proper 19 de maig. La versió en castellà, ‘Atrapa a la liebre’, ha estat publicada per Navona.
