ACN Brussel·les – El Tribunal de Comptes de la Unió Europea (UE) alerta que el fons fiduciari d’emergència de la UE per Àfrica -dotat amb 5.000 milions d’euros- no avalua ni “exhaustivament” ni “degudament” els riscos potencials pels drets humans en els projectes finançats amb les ajudes europees. En un informe publicat aquest dimecres, els auditors europeus avisen, entre d’altres, que la Comissió Europea (CE) no ha suspès cap activitat en països com Líbia tot i l’existència de denúncies que vincularien les ajudes de la UE amb possibles violacions dels drets humans. En l’auditoria, el tribunal també qüestiona que el fons milionari hagi “contribuït” a abordar les “causes profundes” de la inestabilitat, la migració irregular i els desplaçaments.
“Els indicadors empleats per mesurar els resultats -dels projectes finançats amb el fons de la UE- no mostren si aquests eren sostenibles o si van contribuir a abordar les causes profundes de la migració irregular i la inestabilitat”, apunten els auditors. “A conseqüència, la Comissió desconeix quina és la perspectiva més eficient i eficaç en la reducció de la migració irregular i els desplaçaments forçosos a Àfrica”, afegeixen.
El fons fiduciari d’emergència per a Àfrica es va acordar el novembre del 2025 entre la UE i els seus socis africans a la cimera de La Valletta (Malta). Està dotat amb 5.000 milions d’euros i beneficia a 27 països africans de la regió del Sahel i el llac Txad, la banya d’Àfrica i el nord d’Àfrica. Les ajudes van destinades a projectes per “gestionar millor la migració”, amb mesures com la lluita contra el tràfic d’éssers humans o la protecció de migrants vulnerables.
La major part de les contribucions -4.400 milions d’euros, el 88% del total- procedeixen del Fons Europeu de Desenvolupament i del pressupost de la UE. El desembre del 2023, s’havien desemborsat 4.508 milions d’euros en total, segons dades recollides pels auditors.
En l’informe publicat aquest dimecres, els auditors assenyalen que si bé el fons van ajudar a “situar en l’agenda política” la migració, aquest no disposa d’un enfocament “estratègic” i ofereix “suport dispers” als països que reben les ajudes. “Tots els projectes examinats responien a una necessitat, però no a les més urgents”, indica el tribunal, que a més assegura que “amb freqüència s’exageraven els resultats” dels projectes finançats amb el fons de la UE.
Segons defensen en el text, l’objectiu del fons era que el finançament es basés en “dades contrastades” obtingudes de més d’un centenar d’informes pagats per la UE que proporcionaven “informació valuosa” sobre els desencadenants dels conflictes, la migració irregular i els desplaçaments. Tanmateix, l’auditoria conclou que aquest centenar d’informes es van publicar un cop ja s’havia compromès “quasi tot el finançament”.
Entre d’altres, l’informe del tribunal posa com a exemple el cas de Líbia o Somàlia, on, segons indiquen, la CE va introduir la supervisió del respecte dels drets humans per part “d’externs”. En el text, els auditors recorden que la CE ha declarat “que suspendria les ajudes en cas que existís una relació directa entre aquestes i una denúncia de violacions dels drets humans sobre la base d’una avaluació i tenint en compte el context del país”. “Tot i l’existència de denúncies de violacions, la CE no va aportar exemples de realització d’aquestes avaluacions”, afirma l’informe.
Segons els auditors, la CE “ha descrit exemples de situacions que donarien peu a la suspensió de determinades activitats a Líbia”, però l’executiu no ha suspès cap de les activitats del fons a Líbia “per considerar que ha de continuar donant suport per preservar la vida dels migrants”. “No existeixen procediments formals per denunciar i avaluar les presumptes violacions dels drets humans”, reiteren els auditors.
Entre d’altres, l’informe apunta que en casos com el de Líbia la CE no hauria avaluat els “riscos potencials” pels drets humans vinculats a les activitats finançades pel fons. Així, assenyalen que tot i les “intencions” de la UE, la manca de controls fa que no se sàpiga si recursos com embarcacions, equipament de rescat o pels centres d’internament són realment utilitzats “pels beneficiaris i finalitats previstes”. Apunten que el personal format per dur a terme el projecte “podria no estar compromès amb el principi de no causar danys” o que el suport del fons “podria haver facilitat el trasllat de migrants als centres d’internament, agreujant l’amuntegament” de persones.
“L’entorn volàtil en què opera el fons planteja dificultats per la supervisió dels projectes”, reiteren en el document, que supera el centenar de pàgines. Entre les situacions que denuncien els auditors hi ha les dificultats d’obtenir accés per part dels encarregats de supervisar l’execució dels projectes als centres d’internament. Segons l’auditoria, una quarta part dels responsables dels programes de la UE enquestats pel tribunal no van poder visitar els projectes sobre el terreny “per falta de recursos o problemes de seguretat”.
A més, el tribunal conclou que durant l’elaboració de l’auditoria es va observar que el personal de la CE a Brussel·les i a les delegacions de la UE “no estava plenament familiaritzat amb els detalls ni amb la ubicació dels fons” en països com Líbia.
