ACN Barcelona – La Taula del Tercer Sector Social ha demanat al nou Govern que revisi l’actual model d’acompanyament a l’envelliment i aposti per una proposta integral que contempli la diversitat de velleses i no només les ajudes a la dependència. Així ho apunta el dossier ‘Envelliment(s): protagonistes, diversitats i avenç cap a un nou model d’acompanyament integral’ que s’ha presentat aquest dijous. El treball alerta del “sobreenvelliment” i detalla que el 2050 el 30,1% de la població tindrà més de 65 anys i el 24,3% més de 85 anys. Reclama posar els individus al centre i garantir el dret de les persones grans a decidir com volen viure aquesta etapa de la vida; més recursos i suport a les famílies cuidadores i integrar els serveis socials i sanitaris.
El document recull dades significatives pel que fa a l’evolució de la població catalana en els propers anys. Així, assenyala que l’any 2023, les persones de més de 65 anys de Catalunya representaven una mica més d’una cinquena part de la població total (21,7%) i que per a l’any 2050 s’espera que superin la quarta part de la població (30,1%) i per al 2070 que es mantingui aquesta tendència (31,4%).
En aquest sentit, apunta que aquesta realitat és encara més preocupant si és té en compte que el 2023, el grup de persones més grans de 84 anys ja representava el 19,2 % de la població total més gran de 65 anys i que es preveu que el grup de persones de més de 85 anys serà superior en els propers anys (un 24,3% per al 2050 i un 32,8% per al 2070).
La presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, ha alertat que la població catalana “no nomé està envellida”, sinó que viu una situació de “sobreenvelliment” amb el corresponent increment de la demanda d’atenció i cura. Així, ha avisat sobre la necessitat que el nou Govern repensi l’actual model d’acompanyament a l’envelliment i impulsi polítiques que posin el focus en la “diversitat de velleses”.
Ha avisat que no es pot optar per una visió homogènia de la qüestió centrada en les ajudes a persones grans en situació de vulnerabilitat i dependència, sinó que cal contemplar d’altres casuístiques com “l’envelliment prematur” que alguns individus experimenten per problemes de salut, discapacitat i addicció, o la situació que viuen algunes persones grans que tot i gaudir d’una bona salut i mobilitat, requereixen petites ajudes quirúrgiques o puntuals.
En aquest mateix sentit s’han expressat Clara Rosas, portaveu del grup d’envelliment de la Taula que ha demanat tenir “una mirada àmplia del que és el model”, i Carlos Chirinos, autor de l’estudi, que ha recordat que la vellesa és un procés “ampli i plural” que està determinat per factors com la classe social, el gènere, el lloc d’origen, l’ètnia, la diversitat sexual o la discapacitat. “No podem parlar de només un tipus d’envelliment, si abordem el model com un únic tipus ja estem equivocats”, ha considerat.
Tots tres han considerat en la necessitat de replantejar l’acompanyament i posar en valor el paper de la Taula d’Entitats del Tercer Sector com a “interlocutor vàlid”. Així, Alsina ha aprofitat la seva intervenció per demanar a l’executiu català que tingui en compte les entitats a l’hora d’abordar aquesta problemàtica: “Demanem ser escoltades”, ha assenyalat.
<strong>Més recursos per a la dependència</strong>
Tot i la necessitat de desvincular la vellesa del que és estrictament dependència, el dossier ha constatat deficiències al Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció de la Dependència (SAAD) i ha alertat que els recursos són “insuficients”. Chirinos s’ha referit a la situació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i del poc temps que es destina a l’atenció. No acostuma a garantir més d’una o dues hores diàries de cura i, a més, no atén els caps de setmana ni en horari nocturn. Així, el document ha recollit que el SAD ha passat de representar el 7% el 2012 al 15% el 2020, duplicant la demanda en 8 anys.
En aquesta línia, l’informe ha destacat la manca de places en centres de dia o residències i les llargues llistes d’espera. Ha apuntat que hi ha un increment progressiu dels recursos disponibles de centres residencials i centres de dia per al mateix període (d’un 6% i un 5%, respectivament), uns augments que segons la Taula “encara no poden absorbir una demanda que és elevada”. Per tot plegat, el treball ha insistit en resoldre l’històric infrafinançament de l’acompanyament a l’envelliment per reduir les llistes d’espera i accedir als recursos necessaris.
<strong>Un model basat en la persona i que posa l’accent en la comunitat</strong>
D’acord amb el treball, la clau per a millorar l’acompanyament a l’envelliment està en apostar per un model d’atenció centrat en la persona i en què la gent gran pugui participar en el disseny de les polítiques socials “de forma activa” i decidir sobre la forma en què vol viure aquesta etapa de la seva vida. Actualment, el model comprèn diverses possibilitats (la llar, els centres residencials -que poden ser públics, privats o concertats-, iniciatives familiars i comunitàries com el cohousing o els habitatges col·laboratius autogestionats). Sovint, però, no és la persona qui decideix sinó que ho fa el seu entorn. “Tot i que perdis la memòria o tinguis una malaltia cognitiva tu tens veu perquè tu tens una història de vida i aquesta és usada pels familiars que a vegades parlen per tu”, ha comentat Chirinos que ha demanat que es “respecti l’autonomia de les persones grans en tot moment”.
L’autor de l’estudi també ha apostat per crear ecosistemes locals de cura en àmbits territorials relativament reduïts perquè els individus puguin ser atesos localment, sense que això impliqui desvincular-se del seu entorn. En aquesta línia, Clara Rosas ha defensat dissenyar diferents recursos i suports en base a un model preventiu social, de base comunitària. Ha apuntat que la proximitat i el paper de la comunitat és essencial i ha dit que tant els centres d’atenció primària, com els centres d’atenció social, els casals, la farmàcia o la perruqueria “han de jugar un paper important”.
<strong>Noves formes de cura </strong>
Un altre dels aspectes als quals s’ha referit el dossier són els models de la cura. En aquesta línia, ha reclamat un canvi dels centres residencials que segons Chirinos “continuen tenint un fort estigma social”.
L’antropòleg ha assegurat que la “desinstitucionalització” de les residències és un fet i ha dit que s’està produint arreu de Catalunya i de l’Estat. Amb tot, ha avisat que cal ser curosos en la forma en què s’aborden aquests processos. El dossier ha remarcat que cal avançar cap a un model d’atenció centrat en la persona, de manera que aquests individus tinguin la possibilitat de decidir i negociar sobre els horaris de visites, els moments d’higiene, àpats, o el desig sobre el propi entorn, amb animals de companyia, plantes, etc.
En aquest escenari, Chirinos ha assegurat que els centres residencials del tercer sector han desenvolupat un paper fonamental en aquest canvi de paradigma, però ha reconegut que hi ha un llarg camí per recórrer.
<strong>Treball transversal i integració dels serveis socials i sanitaris</strong>
En una altre ordre de coses, la Taula també ha demanat que s’integri l’atenció col·laborativa i compartida entre els diversos professionals, abordant de manera conjunta els múltiples serveis assistencials i d’acompanyament de les persones en el procés d’envelliment, com ara l’atenció primària, les residències, els centres de dia, el SAD i altres equipaments.
Al mateix temps, ha avisat que l’atenció personalitzada de base local i comunitària requereix més recursos públics, més suport a les famílies cuidadores i una millora substancial en la qualitat de l’ocupació, a més de la ja esmentada integració social i sanitària.
