ACN Barcelona – La intel·ligència artificial aplicada a la garantia dels drets socials té una “potencialitat màxima”, però també riscos. Per això, la Taula del Tercer Sector Social ha demanat aquest dijous a les administracions un “control humà” als sistemes d’IA. “Si només ens basem en algoritmes, les persones hi pot sortir perdent”, assegura la seva presidenta, Francina Alsina, en declaracions a l’ACN. “No cal fer cap pas enrere, però a la vegada hem d’anar valorant i avaluant els algoritmes utilitzats i s’ha de ser transparent”, ha afegit Gerard Sentís, responsable del projecte m4Social. Aquest dijous han presentat un informe sobre els beneficis i els riscos d’aquests sistemes en la gestió dels serveis públics, en el marc del programa oficial del MWC.
En declaracions des del MWC, Francina Alsina ha vist “favorable” que la intel·ligència artificial pugui ajudar a una “atenció més personalitzada”, però també ha reclamat a les administracions que apliquin un “control humà” als algoritmes. “Demanem saber com s’utilitza perquè les entitats puguem estar a l’aguait quan veiem que això no està funcionant com hauria de funcionar”, ha dit la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social.
En la mateixa línia, Gerard Sentís ha defensat la “potencialitat” de la IA perquè “la gestió dels professionals del tercer sector i l’administració sigui més ràpida i eficient”. Però, al mateix temps, el responsable de m4Social ha apuntat que “hi ha qüestions que s’han de resoldre sobre la protecció de dades o la traçabilitat”.
<strong>Informe de beneficis i riscos</strong>
El projecte m4Social, de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat, en el marc del programa oficial del MWC 2024, un informe, elaborat conjuntament amb KSNET, que analitza l’impacte de la intel·ligència artificial en la garantia dels drets socials.
Entre els principals beneficis detectats hi ha una major velocitat, eficiència i qualitat en l’atenció dels serveis públics, l’oportunitat de dissenyar millors polítiques i la millora en la gestió interna de l’administració.
A l’altra banda de la balança, l’informe identifica com a riscos potencials la manca de seguretat i privacitat, la manca de transparència i rendició de comptes per part de l’administració i la possible amplificació de biaixos i discriminacions.
L’estudi posa el focus en 12 sistemes d’intel·ligència artificial —7 implementats i 5 en fase pilot— que ja estan sent utilitzats per quatre administracions catalanes diferents. Entre els més destacats hi ha la transcripció d’informes d’emergència social; un motor a partir de cinc algoritmes que verifica si un ciutadà compleix els criteris per rebre una prestació social, o un servei d’automatització dels informes de pobresa energètica.
<strong>Projectes de les entitats socials</strong>
També les entitats socials estan fent servir sistemes d’IA per millorar l’eficàcia de les seves accions o anticipar situacions. És el cas d’ATENEA, impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i finançat amb fonts europeus Next Generation del Departament de Drets Socials. Aquest sistema busca facilitar, a través de la veu, que les persones grans puguin cobrir necessitats bàsiques com demanar visita al metge de família o a serveis socials o posar-se en contacte amb emergències.
Per la seva banda, el projecte Llars Connectades, de Suara Cooperativa i finançat amb fons europeus, facilita solucions tecnològiques com sensors, assistents de veu o rellotges intel·ligènts a persones grans o dependents. També la Fundación ONCE té en marxa els projectes AccessRobots i Walkerpisa, que ajuden a la mobilitat segura de persones cegues en ciutats i grans espais.
Aquestes iniciatives s’han presentat en una taula rodona al MWC, on també hi han assistit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; la segona tinent d’alcaldia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, i el CEO de Mobile World Capital Barcelona, Francesc Fajula.
